Són necessaris els funerals?
Guió: Francina Jaumandreu
El Punt de l’Interrogant
Ràdio Arenys de Mar
7 de gener 2025

El tema de la importància dels funerals en les societats de tots els temps gira entorn de la mort, el seu misteri, la necessitat humana de transcendència i les estratègies d’afrontament del dol que segueix a una pèrdua significativa.
Sembla ser que la nostra mortalitat i la impossibilitat de defugir la mort, tant la pròpia com la dels altres, és el problema central de l’existència humana.
La major part del sofriment que es produeix al voltant de la mort d’una persona l’experimenta la famíla, en major grau que el moribund o el difunt.
Els moments al voltant de la mort són temps de crisi per a qualsevol família.
Haver-nos de separar de les persones que estimem és un assumpte de profunda importància emocional.
El periode del dol és part del procés, i és molt personal. El sofriment que porta associat té una relacio molt directa amb diferents factors, com poden ser la intensitat del vincle que teníem amb el difunt, la naturalesa de la relació que hem tingut amb el difunt, les circumstàncies en què s’ha produit la seva mort, haver pogut – o no- expressar-li el nostre amor i la nostra gratitud, haver pogut – o no- sanar conflictes i ferides, haver pogut – o no- estar al seu costat per acompanyar-lo en el trànsit, o simplement haver pogut dir-li adéu, o no.
El comiat íntim amb una persona que s’ha de morir es produeix entre tu i aquesta persona, en un context d’un final de vida més o
menys llarg, més o menys previsible, més o menys dolorós, en un entorn íntim, discret, gairebé confidencial, on en poques paraules es condensen i expressen els més profunds sentiments, allò realment transcendent i que conté l’essència del vincle entre dues persones.
Un cop la persona estimada ja s’ha mort arriba aquell moment en què ens reunim amb persones properes, de la nostra xarxa emocional, per dir-li adéu, fer-li un homenatge i tancar una etapa. Tancar una etapa que no vol dir oblidar, sino començar a escriure un capítol nou.
Però en realitat, per a qui es fan els funerals? Per als difunts o per als supervivents? Després tornarem a la pregunta, però abans intentarem una definició de “funeral”.
RITUAL que ajuda a configurar la transició entre dos fases de la vida i entrar en una nova etapa.
RITU DE PAS: conjunt d’activitats que fem els humans per marcar la transició d’un estat a un altre en la vida d’una persona: aquest és el cas d’haver d’aprendre a viure sense la presència d’una persona estimada.
EL FUNERAL té molta relació amb l’EXPRESSIÓ DEL DOLOR i amb la SIMBOLOGIA.
Des de temps immemorials els humans en dol hem usat els símbols com un llenguatge per expressar uns matisos de dolor on no
arriben les paraules, i per ajudar-nos a descriure aspectes de la relació que teníem amb els nostres difunts: aquests símbols poden ser elements de la naturalesa, músiques, materials, imatges, objectes personals de record…
Els funerals tenen valors concrets i compleixen funcions específiques per a l’ésser humà:

  1. Ens ajuden a constatar i interioritzar que la mort és un fet real.
  2. Ens ofereixen l’oportunitat d’expressar els nostres sentiments individuals envers el difunt: amor, gratitud…
  3. Donen a les famílies en dol l’oportunitat de rebre el recolzament de la comunitat i començar a afrontar la pèrdua en companyia.
  4. Ens aporten una certa sensació d’ordre i estabilitat enmig del caos generat per la desparició de la persona estimada.
  5. Ens donen una sensació de perdurabilitat i continuïtat del vincle amb la persona que ja no hi és, compensen la fugacitat de la vida.
  6. Actuen com un camp de ressonància dels sentiments perdurables de la comunitat envers al difunt.
  7. Ens ajuden a canalitzar l’energia del dolor cap a una acció adaptativa i generadora d’estabilitat.
    CONCLUSIONS
    El funeral és un ritu de tancament d’una etapa, que té funcions beneficioses per a l’estat emocional i psicològic de la persona que afronta una pèrdua. Ajuda a estructurar la vida del supervivent com s’estructuren les estacions de l’any. Ens ajuda a sentir més pau, estabilitat, recolzament, a acceptar la mort, a adaptar-nos a la nova etapa, i a llarg termini ens ajuda a integrar l’absència i recuperar l’alegria de viure tot recordant els que ja no hi són.