Guió: Yolanda Montero | 05-05-2026

Us comparteixo que el guió que us presento d’aquest gran interrogant, m’ha suposat provar de posar l’oceà a un petit forat a la sorra de la platja.

Si tenim en compte l’etimologia, l’origen de la paraula, Esperit, prové del llatí spiritus, “hàlit, alè animador, respiració que dona vida a tota la realitat”. Tradueix en la tradició filosòfica al grec πνεῦμα, pneuma; sent equivalent al terme hindú prāṇa. En un ampli sentit de la paraula és l’immaterial.

Si pensem de què està fet l’humà hem de pensar en ossos, muscles, òrgans, cèl·lules, proteïnes, aminoàcids, àtoms, electrons, protons, neutrons i vet aquí que tenim la partícula i… l’ona, l’immaterial.

Per a continuar cercant i reflexionant, comparteixo amb vosaltres que hi ha una propietat coneguda en física: la dualitat de la matèria; és a dir, una partícula és alhora corpuscular (és un cos) i ondulatòria (és energia). Som alhora cos i energia, com afirma Jean Pierre Garnier-Malet doctor en Física especialitzat en la mecànica dels fluids.

Ell mateix ens explica que en el somni paradoxal o fase REM, quan estem més profundament adormits i tenim un ràpid moviment d’ulls (d’aquí el nom REM de les seves sigles en anglès), tenim la nostra màxima activitat cerebral. Explica que en aquest moment, es dona l’intercanvi entre el cos energètic i el corpuscular que es realitza mitjançant l’aigua del cos i que aquest intercanvi d’informació permanent és el que crea l’instint de supervivència i la intuïció.

Sembla màgia, tot i que és física… Ens estem aproximant a l’Esperit?

Si disposem d’un cos i el cos està però la vida marxa, què ha marxat? Confirma això aquesta dualitat de la que parla el doctor en física?

Som consciència, perquè en tenim, cadascú a la seva manera; Som cos; Som energia; Som doncs també esperit?

Quan estem fent alguna cosa que realment ens apassiona i se’ns omple el cor d’alegria, és això l’expressió de l’esperit? Quan estimem de veritat, sense possessions i desitjant el major bé per a qui estimem, formem part de la seva vida o no, és això un altre gest de l’esperit?

El llegat espiritual dels pobles originaris de Nord- Amèrica ens diu que per a comprendre l’esperit calen tres etapes: Purificació, perfecció i expansió o unió que és el mateix, expandir-se tant que acabes entenent que tots formem part de la unicitat, una única creació.

Des d’aquesta mirada, tot allò que som en profunditat, més enllà del físic, del caràcter, de les respostes automàtiques, dels patrons de conducta… nets de tot això que ens condiciona; les certeses sense arguments, intuïcions com s’explicava des de física, trobar-te algú per primera vegada i reconèixer-lo i sentir-lo com si el coneguéssim de tota la vida, és això expressió de la nostra part espiritual?

La meravella de la vida, el sol, el firmament, el mar, les muntanyes, la creació sencera i nosaltres també com a part d’aquesta creació i a l’hora creadors del nostre dia a dia, és Esperit tot això?

Alguna cosa em diu que la comprensió de si som materials o espirituals o les dues coses, no arriba pas pel cap, sinó que ha de venir del cor.

Cançò:

L’esperit – Dan Peralbo i El Comboi

ETIQUETES: | | | | | |