Té sentit el llenguatge inclusiu?

LLENGUATGE INCLUSIU. Guió de Octavi Garcia per el programa de ràdio “el punt de l’interrogant” de Radio Arenys de Mar,

Té sentit el llenguatge inclusiu?.

Per “llenguatge inclusiu”, quant al gènere gramatical, s’entén la “manera d’expressar-se oralment i per escrit sense discriminar un sexe, gènere social o identitat de gènere en particular i sense perpetuar estereotips de gènere”. S’enten normalmente per evitar la posible discriminación femenina.

Em sembla, però, una mica pretensiós, si ens cenyim a la seva estructura gramatical, adjectivar com a llenguatge una simple modificació de l’ús habitual del gènere.

És difícil l’existencia del que no es verbalitza. Steiner afegeix que no existeix allò que no té nom i Wittgenstein afirma que els límits del meu llenguatge són els límits del meu món. Per això el que és femení està lluitant per no ser invisible.

El llenguatge inclusiu té un seriós handicap: no és econòmic. Martinet respecte al llenguatge i Darwin respecte a la biologia descriuen un món desenvolupat en part per les evolucions economic-lingüístiques: allò més senzill per comunicar i allò més funcional per viure. Quin es probablement el nou camí econòmico-lingüístic?: Fora comes, punts, accents, ve baixa vs bes. Foment del llenguatge de noves tecnologies. Denominacions genèriques, arrova, abreviatures extremes (xq, xfa, tom, tb, q, bass, barna), emoticones i barbarismes senzills,.. Sobreviu l’espiga de sègol i s’esfondra el roure. Allò inclusiu, en positiu és just i respectable, en negatiu és pesat, lent i afegeix poc a la comprensió del missatge.

Normalment són les noves generacions les que proposen les innovacions de certes coses: la música, la pintura, els hàbits i els protocols socials. Però no veig el seu entusiasme pel LI. Sempre ha estat l’ús popular el que estreny la Reial Acadèmia Espanyola (de la llengua) RAE. No és el conjunt dels seus 46 saberuts acadèmics el que enriqueix i accelera el llenguatge sinó la població amb les seves parles i usos la que aconsegueix que les deu últimes incorporacions oficials al llenguatge espanyol siguin: chundachunda, marichulo, perreo, renyà, hisopat, nasobuc, coxifret i pujol. Cap acadèmic va somiar inventar-les i molt menys usar-les….per contra continua sense acceptar el llenguatge inclusiu.

El reconeixement del paper fonamental de la dona, el respecte i la seva influència social ha avançat més en aquests darrers cinquanta anys que a la resta d’història de la humanitat. És fruit d’un enorme esforç femení i traces de comprensió masculina. “Largo fue el camino, lento el caminar, grande mi fe, cierta mi libertad”. (Pere Gené.). El LI ajuda…però poc. Segons Concepción Company…”.. el problema és que (el LI) pot invisibilitzar el fons sense que es produeixi cap canvi social i ens posa a discutir un fet de superfície”. Jo també sóc de l’opinió (si em donen a triar) que és molt millor un model de dona en una carrera d’esforç competencial i més presència als fòrums de preses de decisions econòmiques, polítiques, executives i culturals.

Ningú va inventar el llenguatge inclusiu (S Kalinowsky), es va tractar d’un procés de reflexió que va començar a finals del segle XX a certs espais associats a les elits i avantguardes. La seva lluita és i ha estat contra el purisme, la dreta conservadora, els aposentats, els habituats, els instal·lats, els rígids. Sempre. Però no només amb el llenguatge: passa igual amb la música, la moda, les arts, els costums, els hàbits socials, la multiculturalitat, la relativització religiosa, ……el canvi. El llenguatge primitiu oral era gairebé monosil·làbic i imprecís. L’evolució cultural ho va fer canviar pel polisil·làbic, complex i precís.. igual que la música de monofònica (tribal i gregoriana) a polifònica. Reconéixer que en la història de la humanitat no tots els canvis han resultat eficients. El que sembla segur és que no hi ha hagut cap evolució constructiva sense canvi. En part per aixó les dues grands referencies mundials de la lingüística, Saussure (in memoriam) i Chomsky es mostren contemporitzadors amb les novetats llingüistiques, val el que la gent adopta.

Tenim “in memoriam” el gran A Martinet content per l’extensió de la seva economia lingüística: Eclosió del que és breu i funcional, …(per exemple de l’anglès com a llengua franca especialment per econòmica) . Ara es preocuparia per la posada en circulació del LI i veiés una duplicitat de subjectes masculí i femení en una oració sobrecarregada.

Dec una explicació als/ les meus/meues col·laboradors/col·laboradores de tants anys: Les DIN A4, el meu Word pirata, la meva impressora Hewlett-Packard i el meu estimat llapis granit Inoxcrom del 6….(punta fina eh?)…. encara no estan acostumats/acostumades al llenguatge inclusiu.

“No es neix dona, arriba una a ser-ho” (Simone de Beauvoir, 1949)

Octavi Garcia, Llicenciat en Psicologia Clínica i Industrial per la Universitat Central de Barcelona, Màster en psi. Psicoanalítica pel C.I.P.P.. Arenys de Munt, Desembre/24.