Guió: Vicenç Ibáñez | 21-4-2026

Els ideals d’harmonia, de felicitat, de pau, ens resulten fugissers, inabastables, il·lusoris, per un error de concepte i un enfocament inadequat: anhelem deslliurar-nos de qualsevol mena de conflicte i posem el focus en mirar d’evitar-los com sigui, sense tan sols preguntar-nos per què ens afecten i si no els podem viure d’una altra manera.

Tot comença amb el nostre mecanisme de percepció. Com a qualsevol altre ésser sensible, la biologia ha dotat l’humà de sensors per a rebre informació i relacionar-nos amb l’entorn on hem de sobreviure i reproduir-nos. D’aquí la preponderància que instintivament atorguem als nostres sentits que, diguem-ho així, “miren cap enfora” i ens donen una primera informació directa d’allò que estem experimentant, en forma d’unes sensacions que poden ser o bé agradables o desagradables. No hi ha més.

Instantàniament, es desencadenen tot un seguit de processos que en diem interns –és a dir, “dins”–, primer emocionals i tot seguit mentals, siguin conscients o inconscients, que interpretaran les sensacions i determinaran com reaccionem a aquella experiència.

Tot aquest mecanisme de percepció-reacció ens inclina, més per instint que no pas per lògica, a abraçar, perseguir, aferrar-nos a allò que ens agrada i ens resulta plaent, mentre rebutgem, evitem i fugim del que ens és desagradable o dolorós.

Vet aquí la causa de l’error de concepte tan comú. Si per definició l’harmonia és la justa adaptació i equilibri entre les diferents parts que conformen un tot, no trobarem mai l’harmonia de viure si d’entrada considerem que la cosa consisteix a viure cofois en una bombolla idíl·lica, envoltats només de coses agradables. L’harmonia no significa absència de conflicte o de dolor. No hem de fugir del que no ens agrada. Ans al contrari, l’harmonia la trobarem, més aviat, en viure amb la mateixa naturalitat, comprensió i acceptació qualsevol situació que se’ns presenti en vida, sigui de la naturalesa que sigui.

D’aquesta perspectiva, se’n deriva una reflexió profunda i transformadora: no importa tant què vivim, sinó com ho vivim. Hem de posar el focus no tant en el que passa “fora”, sinó en el que passa “dins”. Al cap i a la fi, la capacitat que tenim per modificar allò extern que estem experimentant és limitada i molt sovint no hi és a les nostres mans poder-ho capgirar. En canvi, els processos interns, emocionals i mentals, que acaben determinant com vivim i reaccionem, sí que depenen exclusivament de nosaltres.

Si ens ho mirem bé, trobarem sovint que les arrels dels problemes i les solucions no estan “fora”, sinó “dins”, en la manera en com hi pensem, sentim i reaccionem. Deixar, doncs, de buscar “fora” i mirar-nos “dins”, deixar d’evitar el que no ens agrada i qüestionar-nos si podem viure-ho d’una altra manera, és un pas important, clau, per anar descobrint tot allò que ens priva de viure en harmonia.

Tard o d’hora, de natural, la frontera entre “dins” i “fora” s’anirà desdibuixant i deixarem de fer-ne distinció. Ens adonarem aleshores que del que es tracta, més que de buscar la “nostra” harmonia, és simplement reconèixer i adequar-nos a l’harmonia inherent a pròpia VIDA.

Música: Disappearing into you – Raphael

ETIQUETES: | | | | | | |