Al marge de la nostra pròpia capacitat per decidir i que depèn de nosaltres en funció del que percebem, reflexionem i sentim, existeix un element extern que marcarà en moltes ocasions les passes que fem: el nostre entorn. Les persones vivim en societat. Això implica que estem en constant contacte amb altres persones les quals tenen els seus propis pensaments, comportaments, intencions, actituds, motivacions i creences. Tots aquests elements ens són transmesos de tal manera que provoquen diferents canvis en el nostre comportament i modifiquen fins i tot la percepció que tenim del nostre entorn.

Vivim envoltats d’altres persones i necessitem sentir-nos inclosos. Per tant, allò que ens recull i ens acull i del que formem part, té diferents poders sobre nosaltres, entre ells, el d’acompanyar les nostres decisions. Però, fins a quin punt els altres poden fer que prenguem una decisió o una altra? I fins a quin punt això ens pot ajudar o perjudicar?

Tots tenim la necessitat de ser acceptats, estimats, apreciats i valorats per la gent del nostre entorn, i una de les conseqüències és que en moltes ocasions això ens afecta a l’hora de prendre les nostres pròpies decisions. Unes vegades perquè cedim en un acte de generositat, altres perquè no volem decebre, i altres perquè no confiem realment en nosaltres mateixos. Actuem així perquè tenim por a que la societat ens rebutgi.

Però si actuem i prenem les decisions per agradar als demés, ja no som persones independents i passem a dependre de la gent que ens influeix. Això podria voler dir que no confiem suficientment en nosaltres mateixos. De vegades no som conscients que al prendre les nostres decisions ens deixem portar per les altres persones. Altres vegades sí que estem convençuts que la nostra postura, acció o opinió és millor que la que prové de l’altra gent, però degut a circumstàncies tals com el desig d’acceptació, acabem cedint i actuant en contra de les nostres pròpies creences.

D’alguna manera permetem que els demés prenguin el control i ens dictin no només com hem de comportar-nos, sinó fins i tot a què hem d’aspirar. I correm el risc de prendre’ns, d’assumir uns objectius que no ens pertanyen i de viure una vida allunyada dels nostres propis anhels.

Però no totes les influències són negatives. En moltes ocasions hi ha gent que influeix per “bé” en nosaltres mateixos. La qüestió és si podem ser capaços de detectar quines són aquestes bones influències, i d’aquesta manera escollir i acostar-nos més a les persones que ens influencien positivament, i allunyar-nos de les que ho fan negativament, o si més no, aprendre a confiar en nosaltres mateixos, prendre les nostres pròpies decisions i no deixar-nos influenciar pels demés.