🔊 Escolta el pòdcast

Guió: Manel Benito | 14-4-2026

Avui us proposem un viatge diferent. Un viatge introspectiu. Avui ens endinsarem en una pregunta que, tard o d’hora, tots ens hem fet: em qüestiono la meva existència?

No hauria de ser un tema tabú, ni un drama: hauria de ser una invitació a mirar-nos per dins, a entendre per què ens preguntem qui som, què fem aquí i cap on anem.

Sovint durant les crisis existencials o períodes d’introspecció en replantegem el sentit de la vida, la identitat, la mortalitat i el propòsit. Hi ha moments que ens sacsegen davant canvis bruscs, pèrdues, ruptures, insatisfaccions profundes o fins i tot degut a èxits inesperats … plantejant-nos si anem pel camí correcte.

Però aquestes preguntes no s’haurien de viure com un problema: son una brúixola. Una invitació a revisar “el mapa de la nostra vida”

Els filòsofs fa mil·lennis que intenten respondre a aquesta inquietud. Sòcrates deia que una vida sense examen no val la pena ser viscuda. Els existencialistes, com Sartre o Camus, ens recorden que som lliures… i que aquesta llibertat pesa. El budisme ens diu que la identitat no és fixa, que som un procés en moviment. I l’humanisme modern ens convida a construir el nostre propi sentit, pas a pas.

Potser no hi ha una resposta universal… però sí moltes maneres d’habitar la pregunta.

Però més enllà de la filosofia, hi ha la vida real. La rutina que ens fa automàtics, les comparacions que ens desgasten, els silencis que ens fan pensar.

A vegades, qüestionar-nos la nostra existència és només un crit intern que diu: ‘Ei… recorda’t de tu.’ I és en aquests moments que podem reconnectar amb allò que ens fa sentir vius. Tots tenim una història. Un moment en què la vida ens ha fet aturar i mirar-nos des d’un altre angle.

Avui intentarem donar forma a aquesta història. Quan va ser la primera vegada que us vau qüestionar la vostra existència? Què vau descobrir? Us va fer més lliures… o més vulnerables?

Hi ha persones que, després d’una crisi existencial, han canviat de feina, altres han començat un projecte creatiu, altres han entès que no cal tenir totes les respostes.

Aquestes històries ens recorden que el dubte no sempre és un enemic. A vegades és una porta.

Potser no podem evitar la pregunta… però sí podem aprendre a conviure-hi. Acceptar que canviem.

Donar-nos permís per no saber. Buscar espais de silenci. Connectar amb allò que ens encén per dins. El sentit no és un tresor amagat. És una construcció. I la fem cada dia.

Qüestionar-nos la nostra existència no hauria de ser un error, hauria de ser un acte de consciència, el senyal que volem viure amb intenció, amb profunditat, amb autenticitat.

Potser no trobarem totes les respostes… però el simple fet de buscar-les ja ens transforma.

Voleu compartir aquest viatge amb nosaltres?

Música: “Creep” – Radiohead

Llibre: “L’estranger” – Albert Camus

Pel·lícula: Matrix

ETIQUETES: | | | | | | |