Guió: María José Leiva | 13-10-2026

Des del segle passat, pobles i zones rurals s’han anat buidant. Tot feia pensar que el futur podria ser millor a les ciutats o a prop d’elles. Si això ha acabat sent cert o no, seria un tema per a un altre programa. El fet és que viure aglomerats implica un munt d’inconvenients, un és el soroll. Des de casa, veïns, gossos queixant-se d’estar tancats, música que tu no tries, vehicles de tota mena; i si a tot això afegeixes les obres de l’edifici del costat o les del segon primera, t’adones que el silenci ha esdevingut quasi un impossible a la teva vida.

És veritat, la gran majoria vivim envoltats de sorolls en la nostra quotidianitat. El silenci pot fer, fins i tot, que ens sentim incòmodes. I si no, penseu com desitgem “trencar-lo” en trobar-nos amb algú dins l’ascensor.

Trobar el silenci ens obliga a fugir a llocs concrets on regna la solitud?

Hi ha un lloc on podem fer silenci i aquest sí en depèn de nosaltres. És el silenci de la ment o, com deia Santa Teresa: “la loca de la casa”.

Pensaments “intrusius” de tota mena, suposicions que donen pas a interpretacions més que errònies en molts casos; diàlegs interns en bucle, imatges del passat, visualitzacions del futur i de com hauria pogut ser algun fet que ara ja ha passat. Tot plegat un munt de pel.lícules que s’acosten més al pla virtual que a la veritable experiència de la vida.

La mateixa ment, no existeix un lloc més pròxim on trobar silenci. Una ment en silenci és capaç d’observar sense judici. És capaç de contemplar.

Ara bé, no hi ha un interruptor que silenciï la ment.

Es poden utilizar molts mètodes, jo us puc parlar del que conec, el Vipassana. És un entrenament de la ment a prendre atenció en l’observació sense judici de l’instant present, en la respiració natural i en el cos, revisant part per part totes les sensacions reals que es produeixen, externes i internes.

En tot cas, l’observació atenta ens aproximarà a l’estat de silenci i la calma.

Em deia la Txell (una bona amiga) que quan els pensaments no paren, el sol fet d’observar-los, et porta directament a la calma.

El soroll més incòmode no és l’extern del que posem distància i deixa de molestar. El que de veritat ens neguiteja és el soroll que portem a sobre allà on anem.

Tanmateix, com diu en Borja Vilaseca: “No et creguis res: Experimenta-ho!”

Cançó:

Autoconeixement

ETIQUETES: | | | | | | | |