Guió: Maria José Leiva | 17-11-2026
Llegeixo la pregunta i em ve al cap una altra: Necessites motius per agrair-la?
Prenent un tè dels que porten frase enganxada a la bosseta llegia: “No hi ha, no hi ha hagut ni hi haurà res com tu”.
I si tu mateix vas voler encarnar? I si vas pactar quina seria la teva funció aquí, el teu aprenentatge, fins i tot, el teu personatge? I si vas escollir els teus pares i el lloc geogràfic on néixer?
… O creus que ets/som fruit de l’atzar? I si l’atzar no existís?
Encara que cada dia neixin moltes criatures; sabem que el procés d’engendrar de manera natural no resulta tan fàcil. Un cop s’alliberen els espermatozous, es produeix una feroç carrera plena d’obstacles. Que el guanyador arribi a la meta, no garanteix la concepció, el futur desenvolupament de l’embrió ni la seva implantació dins l’úter.
Aquests dies veient com elaborar aquest guió, li vaig preguntar a una amiga que està dins un procés important de canvi; els seus motius per agrair la vida: “Jo!” em va contestar ràpidament i amb convicció. I la seva cara quasi d’entusiasme, reflectia que just en aquell moment s’acabava d’adonar.
“… la vida sobre la que no tienes derecho porque le perteneces” diu en Facundo Cabral a “La vida es lo que es, no lo que debería” teniu l’enllaç a baix.
Cadascú tindrà els seus motius que podran ser diferents o, fins i tot, i seria del tot lícit, no trobar-ne cap, perquè a la vida passem etapes de tots colors.
Per això, us/ens convido a fer-nos aquesta pregunta, honestament i tenint en compte que la vida és canvi constant.
Llibre: El poder d’escollir (De víctima a creador) Annie Marquier
Maria José Leiva
(Introspecció)

