«La realitat és això que veiem?»

Guió de Roser Soms 3-11-2026

Començaré aquest guió dient que no, que la realitat no és això que veiem. Aquesta és la meva tesi. Senzillament perquè des de la nostra perspectiva veiem que el sol fa la volta a la terra, i la realitat és justament a l’inrevés.

En la seva obra Les portes de la percepció, Aldous Huxley analitza com el cervell i els sentits no perceben tot el que se’ls presenta, sinó que filtren i limiten una ínfima part de la realitat. A través de l’ús de substàncies psicotròpiques, aquest autor va experimentar amb estats alterats i expandits de la consciència, per arribar a la conclusió que la major part de la realitat se’ns amaga, que la realitat sempre és allò que es troba darrere i més enllà del llindar de la nostra percepció. Huxley distingeix entre “mirar” i “veure”. Mirem constantment, però ¿hi veiem realment?

La nostra ment elabora múltiples fantasies a totes hores. Són aquestes fantasies la realitat? Em refereixo a “la” realitat, no a una realitat particular. El títol del programa al·ludeix clarament a la realitat, distingint-la de les moltes realitats individuals que cada persona pot experimentar. L’interrogant d’avui ens convida a parlar d’una realitat única i conceptualment determinada.

La realitat és un instant, just aquest instant que quan el considerem ja ha passat? O bé és l’eternitat de la creació, la que subjau a tots els fenòmens perceptibles? Per què donem per fet que les coses que veiem són reals (recordem el cas esmentat del sol i la terra)? Un estat de pau o serenor ens permet veure la realitat de manera més pura?

Què s’interposa entre els nostres ulls i la realitat? Quan neguem la realitat, en veiem una altra de postissa?

Potser la realitat del que som no perd mai la seva puresa, per més capes que hi afegim al damunt. Som allò que creiem que som? Hem provat de dansar amb la realitat, en comptes d’enfrontar-nos-hi?

Gosaria afirmar que la realitat funciona per absoluts. No és «de vegades així i de vegades aixà», sinó que té una coherència essencial que mai no es torça.

Música: Dàmaris Gelabert “Els cinc sentits” https://www.youtube.com/watch?v=5bpsS-QTsz0

ETIQUETES: | | | |