🔊 Escolta el pòdcast

Guió: Lluïsa Solé | 18/2/2025

Les contradiccions formen part de la nostra vida, i en més o menys temps i crec que paciència hem anat aprenent a detectar-les, analitzar-les, treballar- les i fins i tot assumir-les, per tal de poder-les resoldre o acceptar-les i que no ens compliquin massa l’existència.

Però que ens passa si hi sumem les contradiccions que ens arriben dels col·lectius dels quals formen part o en sentim propers, o fins i tot d’aquells llunyans, però dels que en tenim informació continuada gràcies a la globalització i sobretot als mitjans de comunicació i xarxes socials de tota mena que ens bombardegen? Diem col·lectius als grups de persones que posen les seves forces o idees per un objectiu comú.

Realment tenim temps de processar tota la informació per poder detectar quan s’afirma una cosa i poc després es diu o es fa tot el contrari, o si posa matisos per tal de donar-li la volta i que ja no sigui el que era.

La velocitat en què es produeixen, moltes vegades, no ens dona pràcticament temps ni a assumir la primera part dels fets quan ja ens arriba la segona.

Un exemple recent el tenim amb el pacte per la pujada del salari mínim professional, per millorar la qualitat de vida, però, per contra, resulta que la part que et donen de més tributa a hisenda. És una contradicció.

Potser en el cas de les polítiques és on veiem, patim o detectem les contradiccions amb més facilitat. En aquest cas no està a les nostres mans poder-les resoldre, ni treballar-les, per tant, que fem les acceptem perquè no ens toca més remei?, ens hi podem rebel·lar?, en tenim la capacitat?, o acabem fent-les nostres i carregant més la motxilla de les preocupacions.

La moda és un altre exemple. Demanem millores laborals i salarials a tots nivells per a la nostra gent, però volem canviar de model moltes vegades a l’any i comprem roba molt barata fabricada a altres continents on aquestes condicions són inexistents.

Malbaratem roba, la posem en contenidors per reciclar per tal que arribi a altra gent necessitada, perquè això és el que ens diuen, però en realitat molta va a parar al mar o a abocadors d’altres països llunyans per ser cremada i contaminar encara més.

Ens envien constantment informació perquè comprem les coses de manera immediata i no perdre temps, fent-ho en línia, però al mateix temps ens diuen que això comporta molta despesa en embalatges i contaminació dels vehicles que ho reparteixen.

S’eliminen places d’aparcament amb la premissa que no s’utilitzi el cotxe per anar a molts llocs i es faci en transport públic, quan no hi ha una xarxa de trens, busos o metros adients.

En moltes coses posem les benes abans de les ferides i així ens va, amb contradiccions permanents dels altres, que sembla que no s’adonin de les realitats o que bàsicament no els interessa res més que continuar fent populisme i no tocar de peus a terra.

I podríem identificar-nos també amb la pagesia o el medi ambient, entre altres.

Un bon exemple ara seria en Trump i el seu equip, Musk inclòs, que només treballen pels seus interessos econòmics, plens de contradiccions amb la realitat. Duen pensar que la resta del món no existeix més que per fer-los servilisme.

En fi, com deia el gran Joan Fuster, ”Que les meves contradiccions són les meves esperances. De cada contradicció neix una oportunitat”

I aquí us deixo amb moltes contradiccions per resoldre!!!!

Música

Contradiccions de Miquel Abràs.  La podeu trobar a YouTube