Vivim jutjant constantment?

Guió de Joaquim Palomar  10-11-2026

Des de l’antropologia jurídica s’entén que la quotidianitat, en societats humanes, integra des de la seva essència normes més enllà de les legals, com ara les normes socials, de grup, religioses, així com valors, moral, prohibicions, obligacions i també sentiments de pertinença o exclusió respecte a un grup, a una identitat afavorida o marginada i altres conceptes que ens porten a classificar, comparar, jutjar i a ser jutjats, també per part de nosaltres mateixos. Des d’aquesta mirada, l’experiència social, des de l’amor fins a l’odi, és travessada i constituïda habitualment per relacions jurídiques que van més enllà de la legalitat. Jutgem per l’aparença, per les paraules, per l’actitud, jutgem els poderosos, les autoritats, els migrants i els propers, el passat, els joves, els pares, el temps, l’aliment, l’aire que respirem, l’amor o la pròpia justícia.

Aquest enfocament sobre la nostra realitat personal i social planteja la qüestió de com enfrontar els judicis d’altres, els propis i com mirar de ser més comprensius o benevolents, perquè sempre poden existir mil raons desconegudes que expliquen els fets i les reaccions. Jo, personalment, a més hi veig una relació molt estreta dels judicis aliens i propis amb la salut. Els sentiments normalment estan afectats, lligats i subjectes a aquest tipus de judicis quotidians i sovint expliquen traumes, pensaments, comportaments, decisions que poden afectar a l’estat d’ànim i de salut.

No penseu pas que molts patiments i malalties poden venir d’un sentiment d’injustícia, d’una ofensa o dany moral no entès, de culpabilitat no païda? Quants d’aquests malestars poden estar també generats des d’un sentiment ofegat d’obligació, per comparacions injustes, per infidelitat, incomprensió o marginació? Qui no té o ha viscut sentiments d’obligació per un lligam amb la família o els amics, de deute, d’injustícia o de justícia? Qui no ha sentit remordiments, culpabilitat, traïció? Qui no ha mirat de compensar un dany o ofensa? Qui no ha sentit o patit menysteniment, menyspreu, ràbia, odi, exclusió, rebuig o estigmatització?

Pensem que potser el nostre judici ens pot afectar tant a nosaltres com a la gent estimada, amics, pares o fills i que poden patir per alguna paraula, fet o expressió fruit d’instants d’ofuscació. Que podem fer per a minimitzar els efectes negatius del judici? Quants patiments poden evitar-se o millorar amb una connexió de comprensió empàtica profunda? Quanta ira i ressentiment poden desaparèixer amb un perdó sentit? Potser no podem deixar de jutjar però sí que podem mirar de no sentenciar gratuïtament, sense un coneixement ampli, especialment i també a nosaltres mateixos. Què en penseu?

La cançó és: «Que te den» del grup Amparanoia.

ETIQUETES: | | | | | |