Guió: Vicenç Ibáñez | 24-11-2026
La intuïció és la capacitat de comprendre o percebre una idea, una veritat o un fet de manera directa i sobtada, sense passar per l’anàlisi conscient de la lògica i la raó. Quan apareix, sovint la percebem com una certesa evident, tot i que no sempre sabem explicar en què es fonamenta. Tothom té aquesta capacitat, però no sempre ens en refiem. És realment una guia fiable o es tracta, simplement, de supersticions?
El concepte d’intuïció és força difús. Sovint en parlem com d’un sisè sentit, d’un pressentiment, d’una premonició, d’una corada, d’una inspiració o d’una revelació. També la identifiquem amb aquella veu interior que ens alerta o ens empeny en una direcció determinada quan hem de prendre una decisió. Però, realment, tot això són intuïcions?
Per situar-nos, l’origen etimològic de la paraula ens pot donar una primera pista. Intuïció prové del llatí intuitio, que remetia a la mirada atenta, a la contemplació. Això ens convida a considerar que, més enllà de percebre i processar la informació que ens arriba a través dels sentits, també hem de parar atenció a aquella que prové del nostre propi interior.
D’altra banda, hem estat educats en una concepció força restringida de la ment, identificant-la gairebé exclusivament amb la facultat de pensar. Aquesta visió ens porta sovint a menystenir o a desconfiar d’altres capacitats humanes, com ara la intuïció, la creativitat o la imaginació.
Permeteu-me una imatge: la ment és com un iceberg. La petita part visible, que representa aproximadament un 10%, correspon als processos conscients amb què pensem, analitzem, estructurem i prenem decisions seguint criteris lògics i racionals. La part submergida, molt més extensa, representa tots aquells processos inconscients que gestionen una quantitat ingent d’informació orgànica, emocional i sensorial. Són processos que actuen de manera constant, prenen decisions instantànies i ens envien senyals d’alerta, tant psíquics com somàtics.
Un iceberg es manté en equilibri. Nosaltres, en canvi, no sempre ho aconseguim. Quan només escoltem la part conscient, podem acabar ignorant o menystenint altres facultats, com la intuïció, i renunciar així a informació i orientacions valuoses que ens ofereixen. Però també pot passar el contrari: si ens deixem guiar per l’inconscient sense el necessari discerniment, correm el risc de confondre la intuïció amb patrons de conducta, prejudicis, apriorismes, creences i supersticions. Aquests mecanismes sovint són fruit de pors, experiències doloroses i traumes que arrosseguem, que ens condicionen profundament i que no tenen res a veure amb la intuïció genuïna. Aquesta neix d’una percepció més profunda i íntima de la nostra naturalesa, lliure dels condicionaments de l’ego.
Així doncs, per intentar respondre l’interrogant que avui plantegem, caldrà aprendre a escoltar-nos. La calma, la introspecció i el discerniment ens poden ajudar a apaivagar el soroll mental i a reconèixer els senyals de la intuïció. Es tracta de prendre consciència, cada vegada més, dels mecanismes inconscients que ens mouen; de trobar un equilibri entre el pensament racional i les altres facultats de la ment; i, sobretot, de saber distingir els automatismes que ens condicionen d’aquelles intuïcions que ens obren nous camins i ens fan més lliures.
Cançó: Intuïció – Xiula
Xiula és un grup de música amb contingut educatiu adreçat als infants amb la voluntat de posar amor, humor i esperit crític a les grans temàtiques de la vida.
ETIQUETES: | consciència | inconscient | introspecció | intuïció | psicologia |

