Passió (emoció) … La passió (del verb en llatí, patior, que significa sofrir o sentir) és una emoció definida com un sentiment molt fort cap a una persona, tema, idea o objecte. Així, la passió és una emoció intensa que engloba l’entusiasme o desig per alguna cosa. Tothom s’ha atrevit amb el concepte: els clàssics grecs, Kant, Spinoza, Freud, Descartis, Hume, Hegel. Històricament a Occident, des del món antic i fins al renaixement “bogeria, passió i vicis” apareixen units, i a través d’ells es trasluce una mica del diví o el demoníac
“Gens gran s’ha fet al món sense una gran passió” Friedrich Hegel.
“La passió com a motor de la història i energia suprema de l’home”. Marx.
“No cal eliminar les passions, només operacionalizarlas”. Descartis.
“entenc per passions , l’apetència, por, ira, coratge, enveja, alegria amor, odi, desitjo compassió i, en general, tot el que va acompanyat de plaure o dolor” . Aristòtil. (Etica a Nicómaco, II, 1105 b
“La vida no es mesura per les vegades que respires, sinó pels moments que et deixen sense alè” (Kevin Bisch ( 2005 HITCH)
La passió empeny la voluntat creativa, innovadora, solidària.: tenir una passió no implica indefectiblemente perdre la raó. Segurament no existeixen accions absolutament racionals que no hagin estat intervingudes en major o menor grau per algun component passional. Molts han contraposat la raó a la passió…perquè?..perquè alguns imaginen que la passió és irracional per naturalesa…parlem d’un sentiment fort que pot dominar la raó?… però és que qualsevol sentiment pot fer-ho en tot o en part, com l’amor, l’odi, el tedi, el prejudici, l’endogàmia intel·lectual, el sexisme, el racisme…tots són atemptats a la raó…o és que la humanitat està governada per persones de raó pura no influïdes per prejudicis, estereotips, passions o seleccions emocionals?, segur que les persones podem i necessitem levitar sobre els nostres impulsos com esperits purs en l’èter?
Sí, les passions poden fer perdre uns objectius, i l’absència de passió sí, també. No entenc com és necessari entendre la passió com quelcom inevitablement perturbador. Una altra vegada topem amb els prejudicis moralistes?. La passió és solament un element instrumental: un martell és bo quan arregla un clau i dolent quan trenca el cap a una persona?. En sí el martell no és ni bo ni dolent.
Viure la passió per les coses, les persones, el sexe, les arts, el coneixement…com a motor a l’estudi, a l’acció, a la recerca. Viure la passió per la teva parella, per la música, per un pensament, per una ideologia, per una literatura, pintura, els teus fills…per la vida.
Sobre quin meravellosa passió creativa Mozart compon i dicta el seu Rèquiem a Salieri, ens imaginem a Papasseit sense passió… a Gauguin? La passió no necessita de la histèria ni del crit ni de la desraó ni del encumbramiento de l’Això,
Podemos passar per les nostres vides com a administradors comptables: ens asseiem en el sofà, ens posem la visera i aspirant a fer el menor soroll possible, poques contrarietats i a aconseguir un “gustirrinin” vital. Hi ha una altra opció: viure una vida apassionada, que perds i guanyes, sofreixes i gaudeixes, assumint riscos, compromisos, equivocant-te, encertant; orientat a l’estudi i coneixement, a l’acció, als objectius, a la construcció, a la millora de l’entorn, amb una actitud proactiva, ràpida i valenta…. Ovidi en Les Metamorfosis narra com la nimfa Thetis i el mortal Peleo trien per al seu fill, Aquil·les, una vida curta però apassionada i gloriosa, abans que una vida llarga i vanal.
Temorosa criatura!, si tens remordiments per ser apassionat esborra’ls immediatament Ser apassionat no significa ser irremeiablement apassionat o sempre-apassionat, o apassionat- de tot o -amb tot, ….qui va espantar a les temorosas criatures?..potser siguin els apassionats de l’ordre, la moral, l’equilibri, la bondat, la vida celestial, els qui intenten crear-los mala consciència?.. Els apassionats no fan l’amor apassionadament, desdejunen apassionadament, corren a treballar apassionadament, treballen apassionadament, mengen apassionadament i beuen apassionadament whisky després del cafè …durant totes les seves vides…això què és?. La passió no té perquè ser un tret invasiu de la personalitat…llavors a què ve aquesta paüra?…en part per les pors atàvic- religioses-socials basades en l’associació de la passió al sexe “descontrolado”, la qual cosa en els seixanta es deien “baixes passions”?
Si revises els manuals i ailles alguns trets de personalitat més observats que han tingut els grans motors de la civilització: curiosos, impulsius, crítics, solitaris, potser neuróticos i tenint com a motors la raó i la passió.
Probablement en el procés de vida necessites una presència omnimoda de la raó. La passió administra-la de forma selectiva, per a les grans empreses.
Octavi Garcia, Lic Psic. Universitat Central de Barcelona. Arenys de Munt, 12 de Maig de 2018.
Tres grans pins, vora el camí,
alcin llurs ombrívols fronts.
El vent, que no vol dormir,
els omple el cor de cançons.
Camp i camp.
És vessa al mig
una campana vespral…
Voler l’impossible ens cal,
i no que mori el desig. Marià Villangómez. (1943, Cançó de vesprada