Guió de Joan Ripoll, per el programa de ràdio “el punt de l’interrogant” del dia 12-12-2023
COM EXPLIQUEM LA MORT ALS NENS?
L’interrogant d’avui són en realitat dos interrogants en un de sol perquè, tant si tenim
criatures amb qui parlar-ne com si no, la pregunta «com expliquem la mort als nens?» ens
interpel·la directament a cadascú de nosaltres.
En aquest primer interrogant els destinataris de l’acció són els nens, sí, però en el segon
interrogant que sorgeix ens demana a nosaltres com ho farem: «som capaços d’explicar-
nos a nosaltres mateixos la mort?»
Com pot explicar-se la mort als nens si qui ho ha de fer no ha sabut o no ha volgut
plantejar-se seriosament aquesta qüestió? Aquest «nosaltres» inclou a progenitors i també
a educadors, però la qüestió de la mort amb els nens s’hauria d’afrontar, sobretot, dintre
de l’àmbit de la família.
I no parlem de la pròpia mort -aquest serà un altre interrogant per més endavant-, parlem
de la mort com a concepte o de la mort que els succeeix a altres. I si no tenim una
resposta és difícil saber com explicar la mort als nostres fills però fer-ho sense la reflexió
prèvia necessària, generarà grans contradiccions que els nens detectaran ràpidament i que
els abocarà al mateix pou del tabú on vivim nosaltres. Si la mort ja forma part de les seves
vides en els mitjans, en els contes i en els jocs, per què l’eludim com a tema quotidià?
Cal abandonar la idea de que els nens no poden entendre què suposa la mort, o que les
criatures pateixen menys que els adults davant del misteri que representa o, fins i tot, que
s’adapten millor a tot. La mort d’una persona significativa a la vida d’un nen és un dels
successos més estressants que pot experimentar en aquesta edat.
Si som capaços de repensar la nostra relació amb la mort tenim l’oportunitat d’explicar
quelcom coherent als nostres fills. Sens dubte generarem més interrogants però, si som
valents, podrem anar trobant respostes -que no certeses- plegats. Els protegirem quan en
parlem, no quan evitem fer-ho.
La Montse Esquerda -pediatra, professora de Bioètica i directora de l’Institut Borja de
Bioètica de la Universitat Ramon Llull- ens regala una petita guia en el seu llibre «El nen i la
mort», us deixo unes pinzellades:
La mort forma part de la vida
Aprofitem els esdeveniments i exemples de la vida real i les seves preguntes
espontànies per parlar-ne. Fem servir exemples i contes.
Si ells ens pregunten, esbrinem com apareix la seva pregunta i quins sentiments i
pors es poden amagar al darrere.
Per acabar us vull deixar amb el què ens explica l’Espartac Peran en el seu llibre «Tres
desitjos abans de morir» sobre la seva experiència quan era petit:
«Quan de petit preguntava als pares què hi ha després de la mort, em contestaven sense
embuts. Després de la mort hi ha una cosa molt important, que és el record. Amb aquesta
explicació els pares m’encomanaven una feina molt bonica: no oblidar. La meva missió com
a nen era recordar amb amor el familiar o amic i evitar les especulacions sobre si a partir
d’ara s’havia convertit en un fantasma o en una estrella fugaç.»
Jo afegiria -seguint parafrasejant a l’Espartac- que parlar de la mort amb els nostres fills i
rememorar els nostres difunts els manté vius en la nostra memòria però que el nostre oblit
els condemna a desaparèixer per sempre més.
Joan A. Ripoll
www.mortconscient.com
Recomanacions:
- Pel·lícula: «Coco», de Pixar, 2017
- Conte infantil: «El secret de la calaixera», Espartac Peran, Ed. Penguin Random,
2024 -disponible el 22 de febrer de 2024- - Llibre: «El nen i la mort»; Montse Esquerda, Ed. Pagès editors, 2009
- Cançó: «Recuerdame» (Reencuentro), de la pel.lícula «Coco»