Existeix la voluntat?
Guió de Victor Infiesta per el programa del punt de l’interrogant del dia 22-3-2022.
Negar l’existència de la voluntat podria semblar, en un primer moment, com posar en
dubte el món que ens envolta. Tot sembla indicar que hi ha quelcom així com una
voluntat que mou les nostres accions. Però en què pensem quan parlem de la voluntat?
Per pensar la voluntat hem d’entendre quines són les condicions de possibilitat que la
determinen en la seva existència. Segons el meu parer, crec que entenem la voluntat en
una triple dimensió. La voluntat és primer de tot una capacitat humana, és racional, i
exigeix llibertat perquè es troba orientada a la seva realització. Per tant, si volguéssim
posar en dubte la voluntat, hauríem de posar en dubte aquestes mateixes condicions de
possibilitat.
Començaria per la racionalitat, que em sembla l’aspecte més important, ja que qualsevol
mutació en la concepció de la racionalitat aniria lligada a un canvi en la concepció de la
voluntat. Realment la nostra voluntat és racional? Com podem tenir la certesa de què
inclús en la voluntat de dominar les passions no hi ha darrere una passió major que mou
el nostre enraonament? Podem controlar el desig? Fins a quin punt podem confiar en el
llenguatge com un medi transparent per conèixer la realitat de manera objectiva? O tot
ho configura la nostra voluntat, de manera que hi descobreix allò que anteriorment ella
mateixa hi ha posat? Què passa amb l’inconscient? Podem estar ni tan sols segurs de què
tenim alguna certesa sobre allò que volem realment? Si tot el coneixement que tinc
sobre mi és parcial i fragmentat, i no puc configurar una imatge sencera de qui soc, com
puc saber realment què és allò que vull?
També hauríem de posar en dubte la llibertat, en relació fins a quin punt es pot efectuar
la realització de la voluntat en la realitat. Puc ser lliure en el sistema que m’envolta? Puc
tenir una voluntat pròpia o aquesta es troba prèviament configurada per la societat? És
possible una voluntat que decideixi els seus propis valors en un sistema capitalista?
Finalment, també podríem posar en dubte la nostra humanitat, però no em sembla
rellevant en relació amb la voluntat. Crec que aquí la voluntat l’entenc de manera simple
com la sublimació de la realitat per part d’una vitalitat, és a dir com a força
transformadora, i en qualsevol cas, posar en dubte la nostra humanitat, no implicaria la
desaparició d’aquesta energia vital que es resisteix a acceptar les coses tal com són.
La voluntat, per tant, podem dir és un fet, ara bé, com interpretem la seva força, si som
capaços d’expressar-la amb seguretat o no, és tota una qüestió que requereix pensament
i que em porta a formular la pregunta que ens pertoca avui: ¿Existeix la voluntat tal com
actualment l’entenem?