Sabem dedicar-nos temps per a nosaltres?
Guió de Maria José Leiva per el programa del punt de l’interrogant del dia 6/02/24
El resultat d’observar i valorar el temps que ens dediquem és la prova de diagnòstic definitiu per a veure en quin punt es troba la nostra autoestima. Així tenim que:
El temps que ens dediquem, en qualitat i quantitat, és directament proporcional a l’autoestima.
Per enèsima vegada ens toca parlar-ne. I és que en sentim a parlar molt i per moltes bandes sobre l’autoestima; però no és pas un assumpte fàcil.
La nostra cultura judeo-cristiana, (m’agrada més dir judeo/catòlica) en la que se’ns ha inoculat la culpa prenatal, i el lema “estima als altres com a tu mateix”, interpretat absolutament a l’inrevés; no ajuda gaire. Ans ben al contrari. Sobretot als que tenim una edat, se’ns ensenyava a prioritzar l’altre i, fins i tot, a oblidar-nos de nosaltres i del nostre cos. Quin error!!! Quan el cos és una via d’autoconeixement valuosíssima.
Difícilment em puc estimar si carrego una culpa. I, si no m’estimo, quina motivació tinc per a dedicar-me temps? Difícil tenir cura de mi, si crec que per ser bona persona haig d’estimar i ocupar-me dels altres abans que de mi.
Això estaria totalment en contra.
Difícil viure gairebé oblidant-me de mi. Per arribar al “Vivo sin vivir en mi” de Sant Juan de la Cruz, cal un procés previ. Hem arribat tan lluny que, actualment se’ns vol convèncer d’inocular-nos substàncies de dubtosa eficàcia i més que probable perillositat, no tant per nosaltres, com pels altres! A aquest punt de bogeria hem arribat!
És veritat; sentir-nos estimats des de l’infància fa que tinguem una part de la feina feta. Amb tot, de petit, qui no s’ha trobat que no l’estimaven prou o que no l’abraçaven just quant més ho va necesitar, sentint-se per moments abandonat?
El camí de l’autoestima implica saber qui sóc, què sóc. Puc començar per observar i/o investigar la meravella que és el meu cos, el meu organisme. M’estimo quan em conec i sóc capaç d’acceptar-me completament. I així no només és fàcil dedicar-me temps; sinó que disfruto del temps que em dedico. En aquest punt i des del meu amor intern sóc capaç d’irradiar aquest amor cap als altres i ja no m’importa qui és el beneficiari del meu temps, perquè l’amor no veu diferència entre jo i els altres.
Maria José Leiva
One Love. Bob Marley
Un sol Amor, un sol Cor.
Anem plegats i estarem bé.