El coneixement dels avantpassats ha de perdurar avui?
Guió del programa del 15 de de març, 2022 a les 20:00 – 21:00 per el Punt de l’Interrogant
Guionista: Joaquim Palomar
Convidats : Marcel·lí Pallarés, Dolors Casellas, Maria Lluïsa Solé Moderador : Francesc Coll
El coneixement dels avantpassats ens porta a pensar en el conjunt de sabers que acumulaven per
adaptacions ecològiques i socials que els permetien la supervivència i l’aprofitament dels elements del seu
context. És a dir, en el seu coneixement de les plantes, del clima i la natura, gastronòmic, d’artesanies,
etc… I tot això és cert, formava part del coneixement dels avantpassats, però també és cert que la religió,
les creences, l’ordre social i els valors en formaven part, i que tot plegat es reflectia en tots els fets i
creacions humanes, siguin normes socials, manifestacions artístiques o la llengua comuna.
En antropologia, tot això conforma el que entenem per cultures, d’acord amb els diferents cercles
socioculturals en els que vivim i/o amb els que ens identifiquem, i que convergeixen en cadascú de
nosaltres al llarg de la nostra experiència de vida. És a dir que sobre aquests coneixements dels
avantpassats, sobre el seu pòsit cultural, edifiquem la nostra personalitat i identitat, són els nostres
fonaments i gran part dels maons que ens han construït, que al llarg de la nostra existència anirem
modificant i als que afegirem altres en el camí de la vida.
Això té una importància vital en casos de conquestes imperialistes que tracten d’esborrar o modificar la
memòria i el coneixement dels avantpassats, perquè és una manera de vèncer i convèncer mitjançant nova
llengua, noves creences, valors i cosmovisions.
Altrament, si bé podem identificar clarament coneixements antics que encara són vàlids o que considerem
valuosos, també és cert que n’hi ha altres que no encaixen amb els canvis socials i tecnològics, o bé que
corresponen a unes creences i valors desapareguts o en forta discussió, com ara el paper de la dona, les
diferències racials o tants d’altres.
És tant cert que molts coneixements dels avantpassats són vàlids i desitjables, com que també podem
aprendre dels errors del passat. Del que difícilment podem aprendre és d’allò que ja hem oblidat. Per això,
ens podem fer preguntes sobre aquesta qüestió com ara:
Per què hauríem d’oblidar?
Què puc aprendre del coneixement dels avantpassats?
Quins són els errors del passat i que ens ensenyen?
Que podem posar en valor i tornar a ensenyar, implementar en els costums actuals, etc…?
O bé, Què i qui ens han forçat a oblidar?
Quins interessos hi ha darrera l’interès en que oblidem?
Pensem-hi i fem-nos preguntes.
