Parlar d’aquest tema és molt delicat. Podem parlar de la situació: ventre de lloguer sí?, o ventre de lloguer no?, Si parlem amb persones conservadores amb creences ètiques, morals i espirituals en què la llei karmica i la llei de causalitat tenen molta influència, diran que els designis del cel hi són per alguna cosa, i si es tenen fills bé perquè és cosa de Déu, i si no se’n tenen també, ja que es el què ens ha tocat viure. En canvi per persones atees, on només prevaleix la ciència i el materialisme, on la ciència està a la disposició de cedir els nostres desitjos amb una suposada carrera a la felicitat, així seguir els desitjos personals i perseguir-los fins al cas d’aconseguir un ventre de lloguer, quan nosaltres no podem tenir fills i volem descendència genètica, ho poden acceptar amb molta normalitat. En el meu cas, jo seria partidària abans d’una adopció, ja que hi ha molts nens i nenes abandonats sense pares ni família i els hi brindaria aquesta oportunitat de tenir-ne una.

Però parlem d’amor, amor maternal/paternal, l’amor que poden tenir uns pares cap a uns fills, propis, de ventre de lloguer o adoptats, biològics genèticament o no. És que la situació de nova gestació es pot complicar amb la donació d’òvuls. Jo he viscut dos embarassos, sentir com la panxa creix, i que hi ha una coseta allà dins que es mou, una nova vida, és experimentar una cosa única, es tracta del fet de sentir de portar al món una nova vida. Aquesta il·lusió, en el cas d’una mare que lloga un ventre d’altra dona ho experimenta a través d’una altra persona, des d’una altra perspectiva i al final tindrà una descendència genètica. El fill esperat tindrà els gens dels pares “adoptius”.

La casuística d’aquests casos ha fet que la llei i el contracte de mare de ventre de lloguer siguin molt curats i preservats per la llei, pot passar de tot. La mare biològica pot sentir amor també cap a un fill que no li pertany. La línia és molt fina en passar a la paternitat altruista d’una família tradicional a una paternitat comprada, partint d’un nou model de família modern i mercantilitzat.

I el preu?, mercantilitzar tenir un fill, posar preu al fet de parir un fill per un altre, és tant materialista com sembla?, que, com s’estableix el preu just?

I la humanitat d’avui ens enfrontem a tots aquests problemes pensant en nous models de gestació, i anteposant per sobre de tot el desig de tenir un fill que després serà estimat (o no) com qualsevol altre, o com que m’ha costat molt d’obtenir l’estimaré més…..

Ser pares d’uns nens, tenir fills és: educar, ensenyar i perpetuar el què som, el què pensem i el que sabem, en generacions venidores, i anar més enllà a la perpetuació de l’espècie. I això ho podem fer amb nens dels quals en compartim els gens o no.

Parlar d’aquest tema és complex, segur que hi ha opinions per tot, i la polèmica ja està creada, deixem que el programa d’avui per si sol es condueixi cap a exposar dubtes i preguntes sobre portar una nova vida al món, que segur es tracta d’un fill o filla molt desitjat i segur que serà molt estimat…..