ENS PODEM PREPARAR PER A LA MORT? Guió de Sarah Gasset
Fa poques setmanes va morir una persona molt important per a mi i per a molts/es. Un gran terapeuta i estimat Mestre.
Permeteu-me, si us plau, que avui aquest guió vagi dedicat a ell i al gran llegat que ens ha deixat als que vam tenir la fortuna de conèixer-lo.
Ell era un fidel practicant del budisme i un buscador nat.
D’ell en vaig aprendre tantes, tantes coses, que seria impossible anomenar-les totes en aquest temps que tenim. Però si de dos aspectes penso que ens deixa una lliçó per seguir aprofundint als que seguim aquí una estona més, són: la impermanència i el viure amb la consciència de la mort.
Crec que un concepte va implícit a l’altre.
Com a bon Mestre, eren moltes les persones que el visitaven. El pare d’un adolescent m’explicava que el seu fill el va anar a veure preocupat perquè pensava molt sobre la mort. Concretament, hi pensava cada dia. Segurament, la resposta popular davant aquesta preocupació hagués pogut estar alguna com: “no hi pensis, ets molt jove”, o “no et preocupis ara, per això encara et falta molt”. Sabeu quina va ser la seva resposta? Li va dir: “Millor, així el dia que arribi, t’agafarà preparat”.
Posar consciència a la mort no és donar l’esquena a la vida. Diria que són les dos cares d’una moneda i que, per tant, és contemplar la totalitat.
Més aviat, viure amb consciència de la mort diria que re-significa la vida. La fa més intensa i brillant.
Tots naixem sabent que morirem, això és un fet. Tanmateix, solem viure evitant pensar que aquest dia arribarà, o que potser falta molt encara. Res més lluny de la realitat.
Malgrat no puguem controlar l’hora ni les circumstàncies de com serà aquest trànsit, sí que podem treballar en cultivar la nostra ment per, arribat el moment, puguem afrontar-lo des d’una actitud o una altra.
Ser conscients de la mort és despertar a que avui, ara, som aquí.
I vosaltres, què en penseu?
