En primer lloc em referiré a les creences en general.

Segons l’Enciclopèdia Catalana; creença és l’actitud mental d’acceptació d’una proposició com a vertadera.

Religió significa unió. El diccionari diu: Conjunt de creences i pràctiques que vinculen una persona o un grup amb el que es reconeix com a sagrat i que generalment s’identifica amb un o diversos déus.

Ramakrishna, mestre indi del segle XIX, místic i iogui que va practicar el cristianisme, l’islam i d’altres disciplines religioses; afirmava que totes les religions busquen el mateix objectiu; tot i que l’espiritualitat s’ha de col.locar per sobre de tots els rituals. Quan li van preguntar si creia en Déu, va respondre: No, no hi crec. El conec.

Perque “creure” pertany a l’intelecte; i les creences personals tendeixen a canviar i evolucionen durant la vida. Conèixer-lo (a Déu), és sentir-lo, viure’l.

Les religions, son necessàries però no imprescindibles en el camí cap a la Consciència.

De fet, segons diu l’Alejandro Jodorowsky, i sintonitzo amb aquestes paraules: “La finalitat mateixa de la Vida és crear Consciència”.

Seguint aquest l’anhel inevitable que habita dins nostre; tant se val quina via escollim;  despertem per disoldre’ns amb la Consciència que ho inclou tot i no exclou res.