Puc fer que el passat no em condicioni? Guió de Maria José Leiva
No només em condiciona el meu passat, sinó el dels meus ancestres, el passat i tot el que ha succeït al territori on visc i, en definitiva, em condiciona tot el que ha passat en qualsevol lloc de l’univers i/o multiversos, des de l’inici dels temps; si és que els temps tenen inici.
Ja sabem que no som éssers aïllats, sinó que formem part de la gran xarxa de l’Existència, i res, absolutament res del que succeeix, ens és aliè. “No puedes acariciar el pétalo de una flor sin que se estremezca una estrella”, escrivia el poeta Rabindranath Tagore. “Las cosas están ligadas por lazos invisibles”; deia Galileo Galilei.
Per tant, dins aquesta “sopa”, el que puc fer és anar netejant, sanant; per desfer tot el que em limita, tant sigui el que carrego des d’abans del naixement com el que he anat adquirint després. Aquest és, per a mi, el Propòsit de Vida i la veritable alliberació: Deixar anar tot allò que amaga el que sóc de debò.
I, puc fer que el present no em condicioni el futur? Sí, és clar! Tenint en compte, però que, com deia abans, formo part de la Gran Xarxa o, diguem-ne Creació, a la que sóc totalment permeable.
Així doncs, en part, el meu futur és la conseqüència de la manera com gestiono el meu present: els meus pensaments, actitud, emocions, decisions…
No podem canviar allò que passa. Sí, la manera que ho vivim i des d’on ho vivim.
Selecció de música “Color Esperanza”, Diego Torres:
