El dubte és necessari per avançar?
Difícil probabilitat la d’avançar sense comptar amb el mecanisme del dubte. És el mecanisme germà de la intel·ligència, el que et proporciona la pausa necessària per a pensar abans de prendre decisions. D’alguna manera actua com a vacuna contra la improvisació, la intuïció el dogma i les creences.
Penso que no hauria d’admetre’s res que no hagi passat pel filtre/prova del dubte. El dubte com a mecanisme d’inducció a la reflexió abans de l’acció. Karl Popper ho aliaria amb el seu concepte de falsació. (Tot el que no és susceptible d’anàlisi i refutació no és motiu de ciència o realitat). Si no es posen en dubte els teus imputs pots morir igual de ximple que quan vas néixer. El procés d’aprenentatge s’inicia quan dubtes del que saps o millor en rebre qualsevol mena de comunicació. No hauríem d’instal·lar-nos en l’aparent seguretat de les coses o conceptes. El dubte s’emprarà doncs com a eina per a accedir o fer créixer el coneixement, bé sigui científic o filosòfic.-humanista.
El dubte pot produir inseguretat?, sí… però la seguretat absoluta és símptoma de neurosi. El dubte no és fill de la por a la decisió, més aviat és mare de la decisió sàvia, com a zona de trànsit a processos racionals. Avalues, analitzes, reflexiones… Perquè has dubtat. Si no dubtessis no cabria el següent. El contrari del dubte és estar segur. Per a estar segur ha d’haver existit un procés cognitiu d’avaluació. Aquest procés cognitiu es dóna només si ha existit un dubte sobre el coneixement, la conclusió o la decisió…
No obstant això el dubte no és una estació de destinació sinó de trànsit. El dubte com a catalitzadora de la millor acció. El dubte com a instrument d’anàlisi. El dubte cartesià és el mecanicisme que utilitza Descartes per a trobar un principi evident. Va concebre la idea de construir una ciència suprema, que anomena filosofia primera (l’únic sistema filosòfic vàlid), desfent-se de totes les veritats i opinions tingudes per unes certes, per a començar de nou. El dubte metòdic consisteix a descartar qualsevol supòsit no segur, del qual es pugui dubtar. Si aquesta existeix, aquest supòsit podria ser veritable o fals. No permetria construir sobre ell el coneixement.
No ens interessa el dubte del col·lapse ni el d’estada. No ens quedem en el dubte del col·lapse per pur exercici i plaer intel·lectual, més aviat apreciem el dubte que té al punt de mira l’acció, l’acció reflexiva. La sagrada germanor del dubte amb l’acció. Sens dubte no hi ha reflexió, no hi ha constatació, ni anàlisi, ni contracte amb un mateix, el contracte de la raó… del treball ben fet. “El dubte és el principi de la saviesa” (Aristòtil)
.
En el meu compte de resultats el dubte és una catàlisi que no va a la partida de despeses sinó a la d’inversions. Bona inversió sacrificar el curt per a guanyar en el llarg, anotaràs la seva amortització durant tota la vida, especialment en temes importants, que és on el dubte transita de forma més eficaç. En les vanalitats i enamoraments pots deixar-te portar més per l’impuls…que també té un encant. Quin bé desconfiar sistemàticament de “la veritat (?)”, de les veritats revelades, dels principis revelats. El dubte és enemiga del dogmatisme, de la certesa emmetzinada de ments i societats. “Parlen molt de la bellesa de la certitud com si ignoressin la bellesa subtil del dubte.” Oscar Wilde.
Tot pot ser patològic si resulta bloquejant. Així la creativitat, l’especialització, l’estudi, la por, el valor, la satisfacció, l’amor…tot pot ser bloquejant, tot pot fer-te infeliç tot pot ser autodestructiu… portat als seus extrems. Per això hi ha hagut tants genis infeliços, destructius i suïcides. El seu propi valor els destrueix. Però si el dubte et persegueix i condiciona compulsivament, si et sents que fins que no sàpigues la resposta a aquesta pregunta no pots sentir-te emocionalment bé., si sovint creis un cercle viciós de preguntes i respostes que et genera ansietat, pateixes de dubte patològic., dubte obsessiu.
Que bo és dubtar per conceptes de tot el conegut: de la història, de les teves relacions personals, de la religió, dels déus, del coneixement oficial, dels màgics guies espirituals, dels miracles…També pots dubtar per personatges: del metge, amant, capellà, expert consultor, polític, psicòleg, especialista, germà, portera de tarda, peixatera (“Nena tot ho tinc fresc!” ), fins i tot de un tertulià del Punt de l’interrogant…i fins és recomanable dubtar dels que com jo tenim clar que el dubte es molt bon recurs intel·lectual.
Octavi Garcia, Llic. En Psicologia clínica i Industrial. Univ. Central Barcelona.
Per el Punt de l’interrogant. Radio Arenys de Mar. (Programa 27/4, 2021)
“… hi ha més amor en el meu dubte que en la teva tèbia afirmació.” (Amado Nervo. 1870-1919.)
