Els valors són fonaments de la nostra vida, són una brúixola que ens ajuden a transitar amb coherència i respecte la nostra existència en societat. Una vida sense uns valors bàsics et pot portar a sentir-se perdut, a no tenir respecte…
En el diccionari, la paraula “valor” fa referència a diversos aspectes que van des del conjunt de qualitats que fan que alguna cosa sigui preuada, el coratge o valentia, el significat d’una cosa o acció, o el preu que se li posa a un bé. Els seus orígens són econòmics i tenen a veure amb el preu o “valor” que se li posava a un bé. Com més preu, més valor. En resum, podríem dir que és el que apreciem, el que ens sembla més preuat.
En aquest guió, em refereixo als valors com a totes aquelles qualitats que em serveixen per caminar per la vida amb coherència, responsabilitat i humanitat. Els valors ens ajuden a apreciar i ser apreciats. Són els aspectes positius que ens permeten viure amb altres persones de forma justa per aconseguir a un bé comú, per exemple, l’empatia, el respecte, la solidaritat o l’optimisme. Així que els valors són el pòsit de fons que ens ajuden a prendre accions o decisions. Són valors la bondat, la sinceritat, amor, paciència, gratitud, humilitat, solidaritat, responsabilitat, perdó… Així que en la relació amb els altres, és important moure’ns per valors, per aquesta vibració que ens empeny a voler el bé comú.
I els valors s’ensenyen? A casa ja bevem uns valors i una manera d’actuar davant de la vida i les persones. Els valors es transmeten en un primer moment a casa, i també en l’educació, sempre que en el col·legi es doni un espai per a l’aprenentatge dels valors dins del gran marc d’aprenentatge de coneixement.
Doncs si parlem de bé comú, i posem la mirada a la nostra societat actual, realment ens podem sentir bastant pessimistes. Una societat que procura per als diners, la producció i l’enriquiment personal i egoista, ens mostra una manca de valors enorme, i em pregunto: què ens ha passat?
És moment de posar en valor els valors, de conscienciar la població d’aquesta brúixola de convivència i bé comú que ens portarà a ser millors persones i viure en una societat millor, més pacífica i solidària. Aquesta cerca d’una societat millor per als éssers humans, sembla ser una utopia, una utopia recurrent en tota la historia de la humanitat.
Com a éssers busquem la supervivència per cobrir les necessitats més elementals com són el menjar, l’habitatge. L’impuls de la necessitat de supervivència ens pot portar a robar, a tenir actituds egoistes, per exemple. Quan ens movem des de la carència, les nostres actituds són d’acumular per no quedar-nos sense. Ens movem segons la piràmide de Maslow en aquest ordre de necessitats: bàsiques, seguretat i protecció, socials, d’estima i d’autorealització.
Hi ha valors a la nostra societat? Doncs sí i no.
No, en quant hi ha una necessitat individual de supervivència i competitivitat. En què es prioritza la individualitat i el benefici particular de forma egoista i poc solidària i humanitària.
Sí, perquè en viure en societat hi ha una sèrie de normes de convivència i valors que es treballen per viure en harmonia.
Globalment, sembla com si realment els valors humans bàsics s’haguessin esfumat. No es respecten en el món ni els més bàsics valors d’humanitat, solidaritat, empatia, perdó… Ni molt menys… S’actua des dels interessos individuals en molts casos, si no fos així, no hi hauria tants conflictes pel territori o pel poder.
En canvi, en una escala petita, des de les comunitat locals, on saps els noms i cognoms dels teus veïns, sí que hi ha un despertar a voler el bé dels altres, no vols que els altres pateixin i vols que siguin feliços , igual que tu mateix. Sorgeix l’impuls de la solidaritat, l’impuls de la responsabilitat del bé comú.
I aquí és on entrem al quid de la qüestió, el corrent de deshumanització, anonimat i de dualitat, fent uns dolents i uns bons, sempre intentant enfrontar i crear bàndols enfrontats, és l’eina bàsica per a la deshumanització i el dolor.
La deshumanització és veure els altres com un grup homogeni que representa alguna cosa a combatre, és crear un ambient hostil on l’altre és l’enemic, generalitzant…
Els valors i el respecte s’han recollit en molts ensenyaments espirituals i filosòfics com a motor de l’ésser humà benevolent. És connectar-nos com a humans al nostre ésser, connectar-nos amb la nostra humanitat i la dels altres com a éssers germans, d’igual a igual. Des d’aquesta consciència individual, de germanor i de fer les nostres accions conscients des de l’amor, respecte i el bé comú, en benefici de tots els éssers… aquest és el canvi i la gran revolució, avui, ahir i sempre.
Quan et poses en el lloc de l’altre i sents el que t’agradaria rebre a tu… en aquests moments, la teva mirada canvia: “El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per als altres”.
