Guió per el programa El punt de l’interrogant del dia 29/10/2024 autor Vicenç Ibáñez
Les dualitats que vivim ens generen els conflictes?
Aparentment, les dualitats semblen ser una característica inherent a l’experiència humana. Percebem el món de manera fragmentada, ple de divisions i contrastos en gairebé tots els aspectes de la nostra vida. Sovint ens generen tensions, i segons com les abordem poden desembocar en conflictes interns o externs, individuals o col·lectius, que ens priven de viure en harmonia.
Veiem dualitats a la natura, amb el dia i la nit, la llum i la foscor, el fred i calor, el so i silenci, en els gamets masculins i femenins de la reproducció, les càrregues elèctriques positives i negatives… fins aquí, potser arribem a entendre que aquestes polaritats formen part de la dinàmica de la vida, però quan topem amb la dualitat entre vida i mort, ai! ja comencen els conflictes.
A nivell psicològic, individual, ens trobem sovint amb conflictes interns entre el que ens diu el cor i el que diu la ment, entre les emocions i els pensaments. Constantment estem prenent decisions entre “a” o “b”, generant-nos dilemes entre el que ens agrada i el que no, o entre el que “volem” fer i el que “hem de” fer. Emocionalment, ens debatem entre l’alegria i la tristor, entre l’amor i l’odi, o entre la por i la valentia, o entre altres disjuntives. Perseguim i ens aferrem al plaer, mentre fugim i intentem evitar el dolor, creient que així trobarem la felicitat o la pau.
En quant a valors i creences, pesa molt la dualitat entre el bé i el mal, i ens generen moltes tensions les diferenciacions entre cos i esperit, entre material i espiritual i entre el que és humà i el que és diví, entre el que es sagrat i el que és mundà.
Les dualitats entre “jo” i “l’altre”, entre egoisme i altruisme, són font de tensió en les relacions personals, mentre que en el “nosaltres i ells” trobarem l’arrel de totes les divisions i conflictes col·lectius de tipus, social, cultural o racial.
Finalment, assenyalem la que podríem considerar com la dualitat mare de totes les dualitats, el conflicte suprem, el nus més soterrat, l’arrel profunda de l’angoixa vital que vivim: jo i la vida som dues coses diferents? Aquí tenim el desllorigador.
Moltes cultures —per no dir totes—, han assenyalat que la Vida és una Unitat, un Tot harmònic, dinàmic, malgrat la multiplicitat i diversitat que experimentem. A tall d’exemple —i perquè potser ha estat la que ho ha presentat més gràficament—, la cultura xinesa ens parla de l’equilibri entre el yin i el yang, dos pols oposats, però complementaris, que conformen la totalitat de l’existència. El conflicte sorgeix quan un dels pols intenta dominar l’altre, trencant així l’harmonia natural.
Com vivim totes aquestes dualitats? Per què ens generen conflictes? Són reals o producte de la nostra ment? Les dualitats i els conflictes són inevitables? O depenen de la nostra mirada? Les vivim com a dicotomies, és a dir com a oposats antagònics, irreconciliables? Ens aferrem a un i rebutgem l’altre? O les vivim com a polaritats, com a dos pols oposats però complementaris i interdependents entre si? Desapareixen així els conflictes?
Mirarem, avui, de trobar respostes a aquests interrogants.
Cançó: Bohemian Rhapsody – Queen
https://open.spotify.com/track/3z8h0TU7ReDPLIbEnYhWZb?si=4E6znSHmR02fqdEl8mV4Rg