Cultivar una consciència corporal, conèixer el meu cos, com funciona, què necessita per estar sa… és essencial per prevenir malalties i cuidar la nostra salut.
Si coneixem el nostre cos, el sentim i agafem responsabilitat en la seva cura, és a dir, no cedim la nostra responsabilitat a un tercer… reprenem el nostre poder personal i prenem decisions informades sobre la nostra salut. En la nostra cultura, s’ha posat l’èmfasi especialment en les nostres capacitats mentals, deixant de banda o fins i tot menystenint les necessitats del nostre cos.
El nostre cos físic és un portal, un contenidor, és el nostre mitjà per viure aquesta vida.
A través del cos puc sentir la realitat, tinc els meus sentits que m’informen i em connecten amb l’exterior.
Ens informen del que hi ha, puc sentir si fa fred, fa calor, per exemple.
Aprendre a connectar-nos amb les sensacions del nostre cos és important, perquè en el fons ens estan informant del que ens passa.
És com el pilot del cotxe que s’encén, quan hi ha una avaria o alguna cosa no funciona; de la mateixa manera, quan hi ha alguna cosa que succeix, el cos ens avisa… Primer d’una forma molt subtil, amb un doloret, un costipat, un dolor de cap… si no li fem cas, no volem contactar amb aquesta sensació,
perquè ens es incòmode, ens porta dolor o perquè ens impedeix continuar amb el ritme frenètic del dia a dia…. pot ser que vagi a més o no haguem entès el missatge que ens volia transmetre. Així que preferim prendre un analgèsic per no sentir, o perquè ens passi aviat, sense deixar-nos passar pel propi procés natural de curació. En desconnectar-nos o acallar aquests senyals del cos que venen en forma de símptoma, només estem tapant el que succeix i realment, no estem solucionant el que passa realment. El que el cor calla, el cos ho crida.
“La vida es una sola y consciente totalidad que está en una constante y creativa comunicación con cada una de sus partes o aspectos. la vida sabe lo que que hace y nos lo comunica.
La vida nos habla en susurros; si no podemos escuchar, nos habla más alto; si aún no podemos o sabemos entender o no queremos escuchar, nos sigue hablando más y más alto hasta que nos da un grito. Ese grito es el dolor, la enfermedad o el accidente.”
Eric Rolf, La medicina del alma