D’ençà que comença el dia, contínuament gestionem canvis en el moment present, dins les nostres rutines i tasques podem veure que les coses no surten com havíem esperat, les persones no responen com imaginàvem i hem de canviar contínuament si volem seguir. A vegades pots fer-te expectatives o plans per al dia, però les circumstàncies poden canviar-ho tot. El temps atmosfèric, el teu estat anímic, el teu físic (trobar-te bé o no), el teu mitjà de transport… Però no en queda un altre, hem d’adaptar-nos.
Ara anem a parlar dels canvis que sentim a dins, quan no ens sentim del tot feliços amb el que fem, per exemple: quant sentim que ja fa temps que el lloc treballes no t’omple, no sents que aportis gaire i t’ompliria més fer un altre tipus de feina, però és un altra carrera que no vas estudiar la que creus que voldries. Aquest lloc de treball et paga la vida que portes… Com diu la dita “més val mal conegut, que mal per conèixer!” Que fas? En sortir de la zona de confort ets valent? Si pots arriscar i fer-ho, podries rebre molts beneficis… però hom sent que va contra el vent? T’atreveixes? Es tracta d’atreviment o de suïcidi?
Acceptar és fàcil si som conscients que estem a la zona de confort, però moltes vegades no tenim la consciència que estem en aquest mar de confort, fent el que sempre hem fet condicionats per la rutina, ja que no ens preguntem perquè estem malament sinó que ja forma part del dia a dia. O és que ens queixem per queixar-nos i potser no és l’entorn que està malament sinó nosaltres mateixos, o més ven dit la nostra percepció, la nostra realitat.
Moltes vegades posem la felicitat en un lloc, en un objectiu, o en un objecte i creiem que fins que no ho aconseguim no estarem bé. I si estem bé ja i no ho sabem? El budisme ens parla de l’absència de desig. Quan tot va bé tenim tendència a acomodar-nos, encara que de vegades ens creiem que hem sabut aconseguir una certa saviesa i pau interior. Però si de sobte comencen a sorgir problemes i ens alterem és que en el fons mantenim els nostres enganys de la nostra ment.
“Segons la qualitat de la meva ment, així serà la qualitat del món que percebo. Si milloro la qualitat de la meva ment, millorarà la qualitat de les meves percepcions i experiències. I el món em semblarà més perfecte tal com és”.
Ivan Ribas és director del Centre Budista Mahakaruna de Barcelona.
Paciència per saber quan s’han de fer canvis i quan no. Això es possible si podem connectar amb el nostre interior mitjançant el que podem, la Pau, el silenci, revisant creences o no…