ENS  SABEM ATURAR A LA NOSTRA VIDA?

Per respondre a aquest interrogant es podria dir  que hi ha dos formes d’ aturar-nos.

De forma voluntària i involuntària.

Ho fem de forma involuntària davant d’ una malaltia,una separació,un comiat de feina…Aquests exemples que són dolorosos i ens treuen de la nostra normalitat no haurien de ser l’ oportunitat per aturar-se.

I com podem fer-ho de forma voluntària?

-Prenen consciència del que tenim i del que hem d’ agraïr.

En general,des de que ens aixequem fins que anem a dormir tenim uns hàbits o costums que ens fan entrar en una dinàmica cotidiana que fa que no siguem conscients del que som i del que tenim.

Com prenem conciència en el dia a dia?

Al llevar-nos gaudir de cada instant en lloc d’ estar en “ He de…” o estar vivint en el futur.

  Es a dir, intentar menjar,respirar..o una sola cosa en plena consciència i estant en el moment present.

-Quan ja estàs en la pau necessària en saber el que vols,que sents i que és veritablement el més important per tú, llavors et pots aturar a la teva vida.Saben que et convé o no et convé i que et fa feliç.

Al aturar-nos és quan podem gaudir més de les persones i coses.Trobar el nostre sentit o propòsit en la vida o simplement ser més feliços.

“La felicitat és inversament proporcional a l’ aceleració.”( Raimon Panikker)