És una pregunta estranya en el dia d’avui on quasi hem de pagar per treballar, ejem… és una exageració el què acabo de dir però no hi ha feina per tot-hom. Però ens trobem en un món social dividit on hi ha sous molt alts en determinades feines i sous molt baixos en altres.
No se ben bé si es digna guanyar molts diners treballant, ni sé si la persona que en guanya molts s’ho mereix o si el que en guanya poc també s’ho mereix, ni sé si ambdós casos el que hi passa és just o no ho és.
La nostra societat és peculiar, degenerada, on vivim un sistema basat en l’economia, economia de consum on prima la llei d’oferta i demanda i els diners és la unitat que ho mesura quasi tot, per tant l’esforç ni siquiera compta, l’intel·lecte tampoc compta, les capacitats, la preparació, tot ha quedat una mica desvaloritzat, en segon terme.
Avui dia guanyen molts diners treballant les persones que estan en llocs de responsabilitat, en carreres selectes i si són homes, -les dones arriben a guanyar un 20% menys-. Aquests llocs de treball són poc nombrosos i el seu accés és pels endollats, per tant ens trobem en mig d’un nivell social alt que preserva per sobre de tot el seu estatus amb màsters inaccessibles econòmicament.
En canvi per llocs d’obrers i tècnics, demanen persones d’alta qualitat de coneixements i experts, d’aptitud, d’idiomes, anys d’experiència i paguen sous baixos. En el 2012 el sou mitjà era de 22.726 € anyals, que es distribueixen 25.682 per homes i 19.537 per dones.
La pregunta és, es digne guanyar diners treballant? (no dic molts), SÍ, per això ho fem. Es digne guanyar molts diners a costa d’altres que en guanyen poc?, doncs penso que NO.
Les estadístiques del 2012 de l’INE (Institut Nacional d’Estadística) diuen:– El salari mitjà interprofessional és de 645 eu mensuals, que són 8.979 eu anyals.
– Les dones són en més quantitat les que cobren entre 1 i 2 salaris mig interprofessionals: 56% de les dones i 35,6 dels homes.
No és broma, el 56% de les dones que treballen cobren per sota dels 1.290 eu. Per tant la igualtat d’oportunitats entre els homes i dones no existeix. La bretxa salarial és d’un 80%
– Entre 2 i 4 SMI el cobren el 44% dels homes i el 24 % de les dones.
No vull ficar-me més en les diferències salarials entre homes i dones perquè no és el tema d’avui però és injust, perquè l’esforç i el motiu del treball és el mateix per ambdós.
– Si contem en una banda entre 0 i 8 SMI on la meitat és 4 SMI trobem que:
– de 0 a 4 SMI (645 eu a 2.580eu), hi ha: 81% H i 91% D (Total 86% dels treballadors i treballadores)
– de 4 a >8 SMI (2.580 eu a >5.160), hi ha: 19%H i 9% D (Total 14% dels treballadors i treballadores)
– per sous superiors a 5.160 2%H i 0’7%D
Sense comentaris sobre aquestes dades, les xifres fan mal per si soles, vivim un món desigual, on les oportunitats de vida són millors si estàs en una classe social alta, i si ets home.
Per mi, el millor, i ara vaig a fer ciència ficció, que l’ideal seria cobrar per la feina que es fa depenent de la producció i dels beneficis de l’empresa, on l’empresa hauria de tenir un comportament èticament responsable i sostenible.
Per això incloc en el debat el concepte de l’economia sostenible. La utopia és guanyar diners sense treballar i la meva àvia sempre em deia: “ningú dona duros a quatre pessetes” A partir d’aqui obr o el debat per avui. ————————————————– Per consultar les dades exposades, podeu consultar l’informe del INE:
Informe INE (www.ine.es)
Los salarios en España y en la UE
