Sentir odi i amor a la vegada. Què passa a un mateix/a? Guió de Gemma Puig per el programa el punt de l’interrogant

Sentir odi i sentir amor poden semblar dos paraules contraries i sobretot odi, es una emoció que té connotacions vistes com negatives i amor a simple vista sembla més positiva i a vegades una pot portar a l’altre. M’agrada donar-vos alguna definició:

L’odi és un sentiment intens de profunda antipatia, disgust, aversió, enemistat o repulsió cap a una persona, cosa o fenomen, així com el desig d’evitar.

Amor · És un concepte universal relatiu a l’afinitat o l’harmonia entre éssers, definit segons diverses ideologies i punts de vista. A Occident, s’interpreta com un sentiment relacionat amb l’afecte i la inclinació, i resultant i productor d’una sèrie d’actituds, emocions i experiències.

Odi com hem descrit sembla un sentiment que sigui desagradable i que tothom voldria evitar, però també és un sentiment que mou molta energia.

Amor és un sentiment que età relacionat amb l’alegria i que pot estar associat a d’altres qualitats personals que el poden produir, l’empatia, l’escolta activa i la comprensió.

Crec que queda molt limitat m’agradaria estendre’m per comprendre si es possible sentir odi i amor alhora, ja que crec que a vegades passem d’un al altre sense adonar-nos.

Per exemple: quan algú no comparteix alguna opinió o creença igual que la nostre, pot començar a caure’ns malament i si llavors ens fes mal, podríem arribar a odiar-lo i a l’inrevés: quan odiem i se’ns posa en context el que ha viscut la persona (cultivem la comprensió): podríem començar a sentir empatia i el sentiment d’odi podria transformar-se en un sentiment més afable i transformar-se, si ho cultivem en amor. La ràbia, és una emoció  que et pot crear odi, mou molta energia i a vegades pot sortir o es pot quedar a dins, podríem observar-nos i veure si estem patint algun tipus de molèstia física o psíquica.

També parlant de l’amor-odi en el terreny romàntic, en una ruptura tot l’amor que hi havia, pot convertir-se de sobte junt amb totes les coses que no han anat bé (expectatives) i poden ser els primers brots de rancor i ràbia, que en les separacions arriben a convertir-se en odi.

M’agrada la part filosòfica de que els sentiments es poden transformar en virtuts si podem canviar el punt de mira, també una manera de dir això és la perspectiva, podem habitar els sentiments i les emocions com part del procés d’aprenentatge i alhora com un procés d’auto-coneixement.

L’auto-gestió d’un mateix podria començar en fer-se preguntes a un mateix. Què fem amb les emocions? La majoria de vegades els altres, al veure les nostres reaccions, ens donen unes pistes per saber com ens trobem (si estem reaccionats o proactius).

Viure en el present i fer-se preguntes un mateix, per tenir un coneixement diari del seu estat emocional, dóna unes eines molt poderoses per ser una persona adulta emocionalment estable i amb un control de les seves emocions, ja que moltes vegades no es així i no es controla el propi drac interior i llavors podem explotar i treure foc pels queixals si no em pogut fer els deures.

Els exercicis d’atenció a un mateix, com el silenci, fer un esport, escoltar alguna cosa de música que un li agradi o algun tipus de meditació podrien servir per tenir un equilibri entre odi i amor.

Ànims cap al auto-coneixement!

Cardigans Love me  https://www.youtube.com/watch?v=NI6aOFI7hms