És possible una economia més amable amb les persones?

Es possible una economia més amable amb les persones?

Guió Octavi Garcia 19-5-2026

La Economía és la ciència social que estudia com les persones, les empreses i els governs gestionen recursos casi sempre limitats per a satisfer necessitats il·limitades Abasta la producció, distribució i el consum de béns. Probablemente sols un poeta despistat relacionaría l’economia i l’amabilitat en un escenari com aquest.

Hi ha una economia individual, una altra col·lectiva, una altra a curt termini una altra a llarg, una altra solidaria, una altra imprescindible, una altra d’efecte immediat, una altra d’efectes directes, una altra d’efectes secundaris. Una economia relacionada amb el teu esforç personal, una altra amb l’esforç col·lectiu. Hi ha economia que controles, una altra que no controles. Hi ha atzar en efectes positius i negatius. I en casi tots els casos la percepció individual acostuma a ser desagradable. És difícil que algú se senti degudament compensat per la seva força de treball personal, ni pel seu empleador ni per l’administració de l’estat.

Probablement el filòsof Karl Marx va estar encertat al descriure les relacions laborals- compensació com a subjectes a unes plusvàlues desequilibrants entre els grans agents i models econòmics i la autovaloració del valor afegit propi : “dono més del que rebo”. Encara que sigui inevitable i just rebre alguna cosa menys del que dones : això és la plusvàlua, que ha de servir per a la inversió financera, el creixement, la competitivitat i la perennitat de les empreses i l’estat., els cálculs estratégics i retribuir el capital..

En la microecomía de nostres treballs personals la plusvàlua sempre hi es present, porque es la raó de ser de la Empresa. Si la Empresa no genera plusvàlua tendeix a desapareixer. (Es dir remunera meyns que el valor que reb per el nostre treball) Molt difícil gestionar el model..

En aquest tema hem resulta inevitable l’autoreferencia per la que demano disculpes. Parlo de compensació que és concepte més ampli que servei o salari. Les meves polítiques de compensació d’anys d’administració des d’una gran multinacional entre nou i deu mil salaris en cuaranta dos països En America, Africa, Mitjá Orient, Carib y Europa, mai no han pensat en que fossin amables…. per innecessari, ni he pensat en ser just per inabarcable e imprecís, , ni generos per desequilibrant…per a mi l’adjectiu clau per a la compensació del treball és ..ser equitatiu. Compensar igual per igual o similar treball, per igual o similar qualitat, per referències de mercat i competència, per equilibri entre beneficis i pagaments, per esperit inversor i emprenedor en lloc de especulador. Per resultats. Per conceptes fixes i variables. Per objectius. Això és la compensació basada en l’equitat. S’acosta molt més a la justícia compensatoria, pero objetivada.

Dificultat d’amabilitat en la macroeconomia, encara que estigui socialitzat el servei públic, impostos, amortitzacions, inversions, préstecs, interessos, control d’inflació, déficit públic, política monetaria…. Prestacions, beques, sanitat, educació, serveis, comunicacions, funció pública…… una acertada distribució de partides pot semblar més amable que altra……sempre que sigui amb tendència socialitzant. Y aixó dependrá en gran part del color del gobern de torn. Més a l’esquerra més social.

Si m’obligo a aillar i triar emocions; espero amor de la meva família i amics. Complicitat dels meus col·legues. Respecte dels meus socis. Odi dels meus enemics. Fidelidad dels meus colaboradors. Y amabilitat de la veïna, el peixater, el taxista…

i de la economía?…quin tipus d’amabilitat esperes de un subjecte deudor endémic?.

Octavi Garcia Rivalt. Licenciat en Psicología clínica Univ de Barcelona, Diplomat en psicometría y psicoanálisis CIPP., Arenys de Munt, Maig 26.

Cançó: Setze tones (1946). Versió The Platters.