Si no m’allibero del passat; em serà un destorb pel meu avenir? Guió de Maria José Leiva, per el programa del punt de l’interrogant

Sembla, que viure en el passat comporta nostàlgia i a vegades

depressió. Ubicar-nos en el futur i la incertesa que comporta, ens

crea neguit i angoixa. Tot i escullir lliurement, (donant per certa

aquesta, molt discutible possibilitat); trobo interessant preveure

les conseqüències d’ambdues opcions.

La vida està en l’instant present. Perquè l’instant present és

l’únic que existeix. (I, mentre ho estic dient, ja s’està anant). Això

és molt fácil dir-ho i gairebé tothom ho sabem. Ara bé, viure-ho

el dia a dia, ja comença a complicar-se.

Acceptar abraçar i agrair totes les experiències viscudes que ens

han portat a on som ara; pot ser sanador. No sempre és fácil i, a

vegades, necessitem d’ajuda externa.

Acceptar, abraçar i agrair l’instant present, (porque “todo tiene

un por qué y un para que”, com diu l’Emilio Carrillo) implica

confiança en la Vida: “Reconèixer el que és”, -diu Bert Hellinger.

L’Eckhart Tolle també diu que resistir-se o discutir-se amb “el

què és” no te cap sentit i és inútil.

El passat és un obstacle quan ens immobilitza i està clar, no ens

deixa avançar.

Fugim del present per evadir-nos de situacions que ens sembla

que no podem sostenir. Per què no afrontar-les? Tenim una

força interior que no ens la creiem. I, si ens cal, sempre podem

trobar l’acompanyament d’algun Company i/o profesional.

Us i ens invito a l’autoexploració: On estic ubicada la major part

del temps? On és el meu pensament? .

Enfocant-nos en la respiració i en les sensacions del cos; ens

tornaràn al moment present cada vegada que ens descobrim

fora. Maria Jose Leiva Blazquez