Si no m’allibero del passat; em serà un destorb pel meu avenir? Guió de Maria José Leiva, per el programa del punt de l’interrogant
Sembla, que viure en el passat comporta nostàlgia i a vegades
depressió. Ubicar-nos en el futur i la incertesa que comporta, ens
crea neguit i angoixa. Tot i escullir lliurement, (donant per certa
aquesta, molt discutible possibilitat); trobo interessant preveure
les conseqüències d’ambdues opcions.
La vida està en l’instant present. Perquè l’instant present és
l’únic que existeix. (I, mentre ho estic dient, ja s’està anant). Això
és molt fácil dir-ho i gairebé tothom ho sabem. Ara bé, viure-ho
el dia a dia, ja comença a complicar-se.
Acceptar abraçar i agrair totes les experiències viscudes que ens
han portat a on som ara; pot ser sanador. No sempre és fácil i, a
vegades, necessitem d’ajuda externa.
Acceptar, abraçar i agrair l’instant present, (porque “todo tiene
un por qué y un para que”, com diu l’Emilio Carrillo) implica
confiança en la Vida: “Reconèixer el que és”, -diu Bert Hellinger.
L’Eckhart Tolle també diu que resistir-se o discutir-se amb “el
què és” no te cap sentit i és inútil.
El passat és un obstacle quan ens immobilitza i està clar, no ens
deixa avançar.
Fugim del present per evadir-nos de situacions que ens sembla
que no podem sostenir. Per què no afrontar-les? Tenim una
força interior que no ens la creiem. I, si ens cal, sempre podem
trobar l’acompanyament d’algun Company i/o profesional.
Us i ens invito a l’autoexploració: On estic ubicada la major part
del temps? On és el meu pensament? .
Enfocant-nos en la respiració i en les sensacions del cos; ens
tornaràn al moment present cada vegada que ens descobrim
fora. Maria Jose Leiva Blazquez