La resposta a aquest interrogant dependrà molt de qui ens faci aquesta pregunta. Les societats humanes són molt diverses, encara que mantinguin trets comuns, molt diverses en el temps i en els espais geogràfics.

El concepte de ciutadania i els drets i deures associats ja els trobem a la Grècia clàssica o l’imperi Romà, però la condició de ciutadans només era reconeguda als nobles, no pas als esclaus. Podríem dir que a partir de la Il·lustració i la Revolució Francesa el concepte ciutadà s’estén a totes les persones.

Els drets i deures dels ciutadans són com les regles del joc i aquestes les “escriuen” aquells que posseeixen el poder i normalment, qui té el poder vol blindar-lo perquè altres intentaran repetidament arrabassar-li.

Per a conservar el poder és imprescindible disposar de la força i estar disposat o disposada a fer-la servir, però per si sola no és suficient, resulta molt més eficaç construir un sistema de regles i normes socials a mida dels interessos de qui mana, que acompanyat de mecanismes coercitius per a obligar al seu compliment farà la situació més duradora.

Exercir la coerció contínuament sobre la població resulta, no obstant, esgotador i a la que es baixa la guàrdia et pren el lloc qualsevol aspirant, per neutralitzar-ho cal crear un sistema de privilegis de forma piramidal, els privilegis son uns drets especials que no tenen tots els ciutadans. Els privilegis fan que aquells que en gaudeixen tinguin especial interès en no canviar el sistema, encara aquells que són més avall del sistema piramidal surtin perjudicats i així tenim un sistema complex basat en drets i deures asimètrics en que els membres d’un nivell controlen al nivell inferior.

L’abús del sistema de privilegis provoca que drets fonamentals reconeguts sobre el paper, a la pràctica no es compleixen, això ens ho trobem sistemàticament a la immensa majoria de població que es troba a la base de la piràmide, però en canvi les obligacions encara que no constin en el paper, les conserven totes. Voleu exemples?.

L’abús dels privilegis de la casta política i els seus negocis ha dinamitat drets reconeguts a la Declaració Universal de Drets Humans, com ara el dret a un habitatge digne, al treball i als beneficis de la jubilació després d’una vida dedicada a treballar.
L’article 4 de la mateixa Declaració diu que “Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud”, milions de persones a tot el món treballen en règim d’esclavatge, en condicions infrahumanes a canvi d’una “remuneració” absolutament insuficient.

Com que cada cop som més els que estem a la base de la piràmide, els poderosos i les poderoses han de promoure sistemes més sofisticats de repartir privilegis, fabricant lleis i normes que les articulin. Altrament, enlloc d’anivellar drets i deures, el que es fa és un transvasament de drets d’un grup a un altre, traint el principi d’Igualtat recollit a l’esmentada Declaració Universal de Drets Humans.