Guió de la Eva Aixelà per el programa de Radio del dia 7 de febrer de 2023, per el programa “el punt de l’interrogant”


Per què no m’agrada la meva vida?

Quan tenia previst escriure aquest guió es van donar diferents confluències en la meva vida, i
no em podia concentrar, em semblava molt difícil seguir el fil i escriure alguna cosa amb cara i
ulls.
Saps aquells moments en que fas i fas i res et sembla bé?
Doncs així estava, en un moment en que depèn d’on poses l’enfoc podia arribar a pensar que
la meva vida no m’agrada. Així de fàcil és fer aquest tomb, quan ens deixem portar per el que
ens passa o passa allà afora.
Arrel de veure que els dies es tiraven a sobre vaig demanar a dues dones si podien escriure
sobre aquest interrogant, i us porto uns fragments escrits des de el cor que crec que ens
donaran molt a reflexionar sobre el tema.
Una d’elles va escriure en el seu text:

“Ho dic quan em sento absolutament devastada, quan sento que les meves aspiracions
personals, laborals i sentimentals (tot junt i a la vegada) no es compleixen, ni sembli anar pel
camí adequat per aconseguir-ho.
Quan em veig cansada, exhausta de intentar remar cap al port on vull arribar i la meva
barqueta no para de fer aigües. Quan sento que actuar amb bondat i humanitat no em serveix
de res, que la meva personalitat tampoc és la correcta per fer quelcom de profit. És quan no
veig alternatives, ni perspectives.
Quan realment sents, creus i vius en que la vida és una merda és perquè sents la injustícia dins
teu. D’esperar molt més del que està passant, i de no tenir la força suficient per transformar la
situació.”
Profund, oi? Què et sembla el que ens diu? Per mi és un reflex preciós de l’ànima, ens regala
sensibilitat, vulnerabilitat i sensacions de quan no estem contents amb la vida, que tots en
algun moment em pogut tastar i fins hi tot endinsar-nos.
Per altra banda, l’altre dona ens explica experiències en les que s’ha sentit en desacord amb la
vida i les reflexions que ha fet un cop ha posat distància

“Sentia que no m’agrada la meva vida perquè la persona que estimava era inestable i no sabia
el que volia.
Ara penso que el problema no és ell/ella, el problema és que no saps gestionar la dependència
cap aquesta persona”.
I una altra aportació:
“Sentia que no m’agrada la meva vida perquè a la feina em posaven molta pressió, i arribava a
casa neguitosa.
Ara penso que no m’agradava la meva vida perquè li donava massa poder als altres. L’entorn
és el que és però la teva conformitat amb aquest depèn de tu.”

Et ressona? Et serveixen les seves reflexions? Fixa’t com l’exterior por arribar a desdibuixar el
mon interior i fer que et perdis de tu mateixa.
Després de llegir i triar els trossos dels escrits que em van regalar, obrint-se i mostrant-se com
ho van fer, per el qual els estic profundament agraïda, em van venir al cap aquesta llista de
condicionants que arrosseguem i que molts cops ens generen aquest malestar amb la vida, i
que desitjo ens serveixin per aportar més contingut de reflexió:
No ens agrada la vida….
Per les expectatives.
Per les creences.
Per no prioritzar el que penso que és prioritat.
Per l’imaginari, la publicitat, Walt Disney.
Per el consumisme.
Per la desconnexió.
Per l’autoengany.
Per la necessitat de seguretat i d’immediatesa.
Per la por a la vida.
Per la por a la mort.
…..
I ara sí, el punt de l’interrogant està servit…