Cóm processo la meva ràbia?
Cal tenir en compte que la ràbia, com totes les emocions, té la seva funció i és la nostra aliada. Per això, no hauriem de rebutjar-la; i si ho féssim, ens trairíem nosaltres mateixos.
Analitzem la ràbia: L’origen profund d’aquesta emoció podria ser el dolor? Dolor a causa d’un desig no aconseguit? La no acceptació d’una situació que no ens agrada? No sóc capaç de sostenir la frustració? De vegades, la ràbia ens aporta l’energia necessaria per a sobreviure.
Però anem més enllà: qui és el que té ràbia? A qui pertany l’enfado?
És el nostre nen interior el que està enfadat. La nostra part adulta, des de la saviesa, és capaç de comprendre i acceptar allò que està succeint.
Si de petits se’ns permet expressar les emocions, se’ns escolta i acull amb amor; quan som adults podrem, perquè així ho haurem après, acollir i atendre la nostra part més feble.
I què faig amb la meva ràbia?
– Me n’adono i puc localitzar-la en alguna part del cos?
– L’expresso i reacciono?
– La reprimeixo i me l’empasso?
– L’observo, la reconec i l’accepto?… Fins i tot l’abraço?
– Em reubico? Veig la situació amb distància per desidentificar-me’n?
Com diu l’Emilio Carrillo; a diferencia de l’anglès, en castellà, (i català) tenim els verbs ser i estar. Els anglesos tenen només un verb,“to be”, pels dos significats. Utilitzem-los correctament: “Tinc ràbia”; en lloc de: “sóc rabiüt”.
Cadascú gestiona com pot. Tot i que sempre podem millorar la manera. Estem atents, posem consciència. Coneixent-nos, sabrem quin és el nostre patró de funcionament quan ens apareix la ràbia i tindrem la possibilitat de canviar-lo, si és això el que volem.
Ens invito a reflexionar sobre les possibles conseqüències de cada una de les estratègies o patrons d’actuació.
