🔊 Escolta el pòdcast
Guió: Francesc Coll | 28/1/2025
La vida és un misteri en tant quan a mesura va transcórreguen, un pot veure que costa comprendre aquest misteri de l’existència. Els bacteris, els virus,… tot ens “ataca” i el nostre cos, respon.
En el transcurs de la vida hi cap la possibilitat estar malalt, serà un constipat, una grip, un mal de cap… en definitiva estar malalt és un període de temps en què notem que el cos “no funciona” com desitjaríem. Si es fa crònic, serà la malaltia. Per altra part, observem que podem caure dins d’una malaltia que no sabem ben bé com hi hem arribat fins en aquest punt.
Penso que la malaltia no l’heretem, però sí que hi posem factors hereditaris com per assolir estar malalt i somatitzar de tal manera que podem caure en la malaltia del qui ens ha precedit.
Cito com a definició que “Una malaltia és una alteració de l’estat d’un organisme o d’algun òrgan que dificulta les seves funcions vitals podent comportar com a resultat final la mort. També es pot considerar que la malaltia és un procés i l’estatus consegüent d’afecció d’un ésser viu, que es caracteritza per una alteració del seu estat ontològic de salut.”
Diria que tota malaltia comença quan en un moment donat de la nostra trajectòria ens trobem amb aquell mal de cap, aquell dolor d’esquena, dolor cervical,… en què en lloc d’esbrinar d’on prové, ho resolem amb la medicació i que a voltes ho fem pel nostre propi compte. Tots sabem que el nostre cos és pura química, que el mirem de mantenir amb una bona alimentació i vitamines adients per trobar-nos sans. Holísticament no ens sabem observar com cal, quan ens apareix qualsevol dolor o malestar.
La malaltia comença per la mala praxi de la gestió de saber-nos preguntar “perquè tinc dolor?” Ens hem endinsat dins del nostre ésser i hem mirat sí una emoció o sentiment en alguna situació en concret ens ha afectat? I com aquesta emoció mal tancada és la causa efecte de la nostra malaltia?
A voltes les pors ens fan tenir actituds i direccions mal empreses. Per exemple la recent pandèmia de la Covid. Quanta gent s’ha fet inocular un tractament que ni tan sols cap metge de capçalera ha prescrit la recepta per ser subministrada. Ens hem deixat portar per la “por” d’una mort imminent sinó ens subministràvem el tractament.
Tot plegat són aspectes que ens hem de qüestionar en la mateixa persona.
La malaltia no és hereditària, diria, la por i la mala gestió dels sentiments i emocions, sí.
Francesc Coll
Música: “On Earth as it is in Heaven” “A la terra com al cel” de Ennio Morricone. He escollit aquesta cançó perquè crec que el nostre cos és tan perfecte que no li manca res. És una “màquina” perfecte que viu a la terra dotada de totes les excel·lències.
