SABEM DISCERNIR?
21 de maig de 2024
Guió de Joaquim Palomar per al programa «El punt de l’Interrogant» de Radio Arenys.
Que ens diuen els diccionaris?
Distingir (alguna cosa) amb els sentits, especialment amb el pensament. No discernir el bé del mal. Trobar la diferència entre conceptes. Captar amb els sentits de forma diferenciada.
Sinònims: Distingir, diferenciar, discriminar. Antònim: Confondre.
Així, entès en termes generals haurien de pensar que sabem discernir. Socialment ens anem desenvolupant en la vida sense el sentit de patir gaires confusions però no tot és tant senzill. Seria bo conèixer fins a quin punt discernim amb coneixement de causa o bé fins a quin punt estem influenciats.
Les influències normalment venen donades pels nostres coneixements i capacitats, i aquestes s’han anat fent a partir de les nostres experiències, dels nostres contexts de vida i del que hem après. Aquí, caldria fer un apunt sobre el que aprenem inconscientment, normalitzant el que és arbitrari i que predisposa i influencia a percebre i entendre d’una determinada manera, fins al punt de tornar-nos cecs alhora de veure algunes realitats perquè les interpretem.
El masclisme, per exemple, és una mirada i una concepció del món apresa sovint de forma inconscient i que no respon necessàriament a una voluntat de treure’n un profit o de justificar uns fets. Senzillament els nostres avis, pares i fins a cert punt nosaltres encara, som masclistes perquè aquest és present en totes les manifestacions culturals de la vida social, del cinema, dels llibres, dels discursos, de les relacions de família, laborals o d’amistat i ho hem normalitzat fins al punt d’invisibilitzar algunes actituds o fets.
Però, igual que pensem en el masclisme, podem pensar en la nostra actitud en front als migrants, en la importància que donem a l’individualisme, en relació a la cerca d’aprovacions, o “likes”, en les xarxes socials, en la nostra concepció identitària, sexual, de salut, d’estat físic etc.
En aquest punt em permeto introduir dos apunts.
Un és el que altres cops hem comentat en el programa i és que ens trobem en un període de crisi i d’interconnexió cultural tant accelerat que les coses que abans eren certes ara han estat posades en dubte, el món s’ha tornat «liquid» en paraules de Zigmunt Bauman perquè tot està canviant molt ràpidament i no ens dona temps a pair-ho.
L’altre punt és que hi ha qui en treu profit de la confusió i, per tant, la promou.
Entre aquests hem de pensar en els interessos polítics o els econòmics. Per exemple, hi ha partits polítics que poden portar en el seu nom la paraula popular, o socialista, o d’esquerres o el que sigui, però en el fons defensar interessos elitistes, practicar polítiques de dretes o, en resum, de tendència radicalment diferent al que el seu nom aparenta.
I el mateix passa amb la publicitat i els creadors de tendències, quan ens colen productes suposadament «Eco»,
«Verds», «Responsables», «Sostenibles», «Reciclables», «Saludables» i un llarg etcètera, o directament les notícies falses o «fake news», per a emprar l’expressió estrangera de moda. La publicitat i els creadors de tendències també actuen expressament mitjançant els medis de comunicació, pel·lícules etc. per a normalitzar actituds o formes de pensament fins al punt que ja no les veiem estranyes i, per tant, no puguem discernir el que per a nosaltres seria desitjable, el que seria criticable, el que seria pensable i factible d’altres maneres.
D’altra banda, pensem que els nostres sentiments, els nostres interessos, les pors i els nostres desitjos també influeixen en la nostra capacitat de discernir i sovint ho fn també des del nostre inconscient o des d’aquell conscient que volem amagar-nos a nosaltres mateixos.
Però no dramatitzem, ni ho veiem tot tant negre, potser senzillament el que ens cal és educar el nostre esperit crític, aprendre a pensar per nosaltres mateixos i a posar en dubte el que ens ve donat. Viure més en contacte físic proper amb els nostres amics i familiars i frenar el ritme. Si no anem accelerats podrem discernir amb major tranquil·litat, si tenim amics podrem valorar-ho contrastant amb gent de confiança i aclarir dubtes, si pensem per nosaltres mateixos no prejutjarem amb tanta facilitat i empatitzarem una mica més.
Podem pensar-hi, sense pressa, parlem-ho i escoltem gaudint de la companyia i aprenem d’altres formes de percebre i pensar i segur que ens ajuda a discernir, perquè els valors que ens venen donats no tenen perquè coincidir amb els nostres.
Cançó:
A Margalida. (1976) Joan Isaac.
La cançó és una pilota a la gola i t’ofega. Els fets que la inspiren em qüestionen moltes coses com ara què vàren discernir els jutges, com es pot condemnar a mort sabent que és una decisió política, potser una venjança exemplaritzant o era només una expressió d’odi que els impedia veure la realitat i la retorçava fins a fer-los veure el que desitjaven? Què es va explicar a la premsa, que va pensar la gent, o Margalida? Com podem discernir la realitat del que ens expliquen? Com podem creure en justícia d’Estat, en un sistema judicial, de comunicació etc.?
Pel·lícula:
La llista de Schindler. (1993) Steven Spielberg.
(discernir el que passa al nostra voltant, sense enganyar-nos i a contracorrent, posa als personatges davant la dificultat de decisions que són judicis, decisions que els faran a ells mateixos innocents o culpables però tot passa per discernir el que és just o el que és cert del que no ho és)
