Guió de Vicenç Ibáñez  per el programa de ràdio arenys “El punt de l’interrogant” del 28/05/2024

Les religions, són unes eines alliberadores o esclavitzadores?

Per abordar aquest interrogant, permeteu-me fer ús de la paraula comodí: depèn.

D’igual manera que no és el mateix un ganivet en mans d’un cuiner que en les d’un assassí, les religions poden ser alliberadores o esclavitzadores en funció de l’ús que se’n faci.

 Potser primer hauríem de posar-nos d’acord en que entenem per religió. No entendran el mateix un occidental, un oriental o un nadiu de qualsevol poble o tribu que, apartats en un racó de món, encara viuen en harmonia amb el seu entorn, el seu cosmos. El fet que, etimològicament la paraula religió vingui del llatí religare —relligar, tornar a unir—, o que ioga signifiqui unió en sànscrit, ja ens assenyala que el que s’està proposant són vies perquè l’ésser humà recuperi l’harmonia perduda. Una harmonia de viure que ha anat perdent a mesura que una consciència egoica sobredimensionada l’ha anat fent sentir com més va més descol·locat, diferenciat, separat, sol davant d’aquest misteri que anomenem Vida.

 Les religions atresoren la saviesa de grans éssers —alguns de ben coneguts, d’altres totalment anònims—, que per dedicació, indagació íntima i experiència pròpia, identificaren vies alliberadores per a l’ésser humà. Això sí, assenyalaren també que per assolir l’alliberament calia recórrer la via i experimentar-la cadascú, per si mateix. I aquí està el quid de la qüestió.

Així, podrem trobar a cada religió, un vessant esotèric i un altre exotèric. Un d’intern i un d’extern. L’intern destinat per a aquells —pocs—, disposats a dedicar-se a explorar, qüestionar, experimentar, realitzar per si mateixos, la via a la saviesa que es troba més enllà del llenguatge mític o simbòlic. L’extern destinat a la conducció social de tots aquells —la immensa majoria—, que, per les raons que siguin, no estan disposats a la dedicació, a l’esforç d’investigar per si mateixos, i es conformen amb creences literals, dogmàtiques, limitadores, però que els aporten un cert consol transitori davant el misteri de la Vida.

 Així doncs, com deia en començar, per respondre l’interrogant d’avui, ens haurem de preguntar quin ús en fem de la religió: ens conformem a creure o estem disposats a dedicar-nos per poder viure-ho per nosaltres mateixos?

 PS.- Un últim apunt. La creença no està circumscrita al terreny religiós. És un mecanisme de la ment necessitada de patrons, quan no els ha trobat com a resultat de l’experiència pròpia. Tothom n’ha adoptat des de la infantesa i continuem fent-ho d’adults. Som conscients de com ens condicionen? Poden ser útils durant un tram del camí, mentre no tenim l’experiència pròpia. Però quan la tenim, cal continuar arrossegant la creença? Potser podríem ampliar l’interrogant d’avui i preguntar-nos més assenyadament:

 Són les creences (religioses o no), alliberadores o esclavitzadores?

Música: Ene-sai (Alash Ensemble) https://open.spotify.com/intl-es/track/3OHnbTQgo2X65APNRydrXC?si=ff06e87e05f64689

He triat aquesta peça perquè considero que es molt recomanable conèixer altres cultures, altres maneres de viure. És un tast de la música de Tuva, d’ètnia mongol. Són pobles nòmades de l’estepa siberiana. Els seus cants transmeten el sentiment d’integració, d’harmonia amb el seu entorn i també, com en aquesta cançó, el vincle, la veneració als avantpassats ancestrals