COM CONDICIONA LA MEVA VIDA L’AFERRAMENT?

Guió de Lluïsa Solé per el programa del punt de l’interrogant del dia 20-12-2022

Per posar una mica en context la qüestió que ens ocupa definiré, en primer lloc, que vol dir condició i en segon aferrar.

Condició: en aquest cas seria el fet exterior que determina, limita o modifica l’estat o situació de les persones o les coses.

Aferrar: subjectar, agafar, agafar-se fortament, no poder-se separar o obstinar-se.

En psicologia l’aferrament és el vincle afectiu d’una persona cap a una altra de molt propera . Això s’inicia amb el lligam dels nadons amb la persona que tenen més propera, que normalment és la mare. Està enganxada al pit, és una manera d’aferrar-se a la persona que l’ofereix i garanteix l’aliment.

I això van seguint quan anem creixent i ens anem agafant a allò que ens dona seguretat, amb les pertinents modificacions i sempre parlant de manera afectiva. Anem prenent consciència de la realitat individual familiar o social, per anar-nos integrant adequadament a la realitat del moment. Segurament amb això ens anem tornant resilients.

Però quan ja se’ns considera adults i tenim la capacitat de decidir per nosaltres som capaços de modificar coses que afecten els nostres sentiments?

I si deixem de costat els sentiments i mirem quines coses o situacions ens produeixen també un lligam, com les gestionem?

El nivell afectiu segurament és un dels més complicats, ja que amb els anys ens anem establint vincles amb moltes persones. Però com ens hi relacionem: Ens hi sentim còmodes? És a dir nosaltres tenim control sobre la situació i no ens comporta problemes.

Modifica això la nostra manera de ser? Potser ens comportem de manera diferent a com som però aguantem.

Hi estem atrapats? Estem malament, però no tenim prou força per a abandonar la situació i la relació.

Sabem sortir d’aquests paranys I si parlem de la vida en general, quantes coses que no formen part del nostre interior, ens poden enganxar? Una feina, l’alcohol, les drogues, anar arreu amb cotxe, comprar compulsivament, i moltíssimes coses més que sense adonar-nos-en es van fent com imprescindibles quan en realitat no ho són però ens limiten.

Ens comporten mal humor, mal estar, nerviosisme, alteren el caràcter, ens fan perdre el son, o inclús podem patir algunes malalties per un excés d’estrès? Moltes vegades l’arbre no ens deixa veure el bosc.

És aquí on cal treballar a esbrinar quins són els paranys en els quals hem caigut. Educar la nostra ment per tal d’aconseguir marge de maniobra per deixar que siguin prioritaris i no ens condicionin.

Una persona sàvia em va dir, quan era molt jove, que tingués cura de tot allò que mínimament condiciones la meva llibertat de pensament i acció, perquè seria molt negatiu per a mi.

La filosofia budista ens parla de la impermanència, tot està subjecte al canvi, res és per sempre, tot és transitori.

Diu que quan ens enganxem, ens aferrem a les coses i sentiments que ens envolten i ens resistim a acceptar que tot pot canviar, estem condemnats a patir més.

Estem preparats per als canvis i deixar-nos anar de les coses i les emocions que ens perjudiquen?