Programa de Dimarts, 1 d’octubre, 20:00 – 21:00
Què prenem com a creences?, doncs és tot allò que al llarg de la nostra vida ens guia cap a prendre decisions d’una manera o una altra. Per exemple si veiem una cosa de menjar amb mal aspecte i creiem que ens pot fer mal, no la menjarem. Doncs en les decisions de la vida com escollir parella, triar una carrera o triar una feina les nostres creences ens guiaran cap a un camí o cap a altre, a triar una cosa més fàcil o més difícil.
Hi ha un exemple amb una història molt interessant: “a un mestre li van dir que havia d’ensenyar a alumnes de dues aules. Tots els alumnes, d’ambdues aules eren iguals de nivell intelectual pero al mestre se li va dir que els alumnes de l’aula A eren d’un nivell excel·lent i que els alumnes de l’aula B eren de nivell baix. A l’acabar el curs es van avaluar a tots per igual i els alumnes de l’aula A estaven més ben preparats que els de la B. Va passar que pel professor, la creença que els alumnes no fossin bons el va predisposar a no esforçar-se a l’hora d’ensenyar-los. “
Així són les coses. Si a un nen se l’educa dient constantment que no ho pot fer, ell creixerà creient que no pot, però si l’ensenyem que el que no se sap fer s’aprèn i amb la llibertat d’escollir, de sentir i de viure li inculcarem creences potenciadores de què si pot arribar on es proposi.
Si en el nostre cor creiem que ho podem fer, no hi haurà res que ens aturi i els obstacles es convertiran en reptes a superar, en canvi si creiem que no ho podem fer o que no en som capaços, ja ni ho intentarem, ens aturarem i girarem cua davant l’adversitat.
Jo m’atreveixo a afirmar que hi ha creences potenciadores que ens fan ser optimistes i capaços de superar-nos a nosaltres mateixos i també existeixen les creences limitadores que ens van minvant de mica en mica, i que ens fan sentir petits e incapaços.
Crec que si ens aturem a l’hora de decidir i avaluem bé la nostra decisió tenint en compte altres resultats possibles podem descobrir que som millors del què ens pensem, que som ben capaços de fer el que sigui. A vegades ens adonem de la nostra força interior quan la trifurca ha passat, allò que en un primer moment ho veiem com una muntanya després es converteix en un gra de sorra, en aquest moment acabem de transformar una creença limitadora en potenciadora.
Aquest és el camí, superar-nos a nosaltres mateixos constantment al llarg de la nostra vida des de quan som nens fins que som adults.
Quants de nosaltres no hem canviat les nostres creences al llarg del temps viscut?
———————————–
Ús recomano la història de l’elefant encadenat del Jorge Bucay
