Físicament hi ha canvi, però deixem de ser nosaltres?

Guió per al 8 d’octubre 2019

Imma Lizondo

Arribem en aquesta vida físicament encarnats en un “contenidor” que és el nostre cos. El cos és el nostre vehicle per transitar aquesta vida humana. Físicament tenim aquest cos que al llarg del temps (i segons com el cuidem) es transforma al ritme dels cicles de les estacions de l’any i de les diferentes etapes de la vida, i depenent de com en tinguem cura, el tipus de vida que portem i el que ens vagi succeint durant aquesta vida, doncs estarà en més o menys bones condiciones. El que està clar és que com a cos humà hi haurà una disolució, ens morim, com quan les fulles d’un arbre cauen a terra a la tardor i es disolen en el terra.

Des del punt de vista físic experimentem una evolució i canvi constants minut a minut, mes a mes (les cèl·lules van canviant i ja no som la mateixa persona que ens vam despertar al matí), o bé en passar les diferents etapes de la nostra vida: infantesa, adolescència, maduresa i vellesa. El nostre cos es va transformant i va envellint com a llei de vida natural. I aquí trobem el saber estar en cada una de les nostres etapes en la vida, acceptar els canvis i evolucions en el nostre cos i cuidar-lo.

Però aquest contenidor o vehicle que ens permet ser aquí en aquesta vida, “conté” alguna cosa, i el que conté és el nostre ésser autèntic, la nostra veritable naturalesa, que viatja en el temps i l’espai. Aquest ésser és la nostra essència, i és inmutable, és allò que a poc a poc anem tornant a recordar, i que quan som petits tenim més present i fresc, però amb el temps i la vida ens anem desconnectant… I amb això el camí de l’espiritualitat, és el que ens porta a “recordar” qui som realment. És una essència inmortal, una essència sense temps, és el que perdura i li podríem dir “etern present”, l’aquí i l’ara, l’únic lloc real que vivim.

I un tercer factor en el joc és el nostre “ego”, el nostre personatge (o personatges) que anem representant al llarg de la nostra vida i que van prenent forma en la nostra infantesa segons l’entorn on ens hem criat i com hem arribat en aquest món. Les primeres experiències de vida ens marquen realment i fan que ens adaptem sigui com sigui per complaure els nostres pares o cuidadors, pot ser fàcilment per tal que no ens abandonin i perquè són la nostra referència bàsica i guia en un món que desconeixem. Aquest “personatge” o “alter ego” és el que pren forma i va evolucionant per anar vivint en la vida, és un que es va formant segons les nostres experiències de la nostra vida, si han estat dures o no, si ens han estimat o no…

Aquesta personalitat o ego nostre amb l’estructura temporal lineal de la vida ens porta constantment cap al passat, per recordar coses bones que ens han passat i oblidar o no repetir aquelles que ens han ferit, ens condiciona amb pors i aferraments, i després cap al futur, projectant tot allò que voldríem ser i ens agradaria ser, però que mai arriba, amb tota la frustració que comporta, quan les nostres expectatives no es cumpleixen.

Sempre hi ha aquell moment que per circumstàncies de la vida, ja sigui per una malaltia, per una mort d’algú molt proper, per un despertar interior o per una separació, entrem en una crisi, en la qual tot ho veiem fosc, sense sortida, el que funcionava fins ara ja no funciona i ens hem de reiventar, la nostra ànima ens demana que evolucionem i connectem amb el nostre autèntic ésser més enllà del nostre ego (que ens serveix per transitar la vida i és molt útil). Però aquest ego no som nosaltres, nosaltres no som el nostre personatge, som molt més que el nostre personatge. Estem tan enganxats que no ens sabem desprendre o veure’l com a observadors..

i aquest és el nostre aprenentatge i evolució de la consciència, recordar la nostra autèntica naturalesa, i sentir que l’única realitat que tenim és l’aquí i l’ara, el present. Mentre anem vivint entre passat i futur ens perdem el que realment importa, que és l’aquí i l’ara.

Com en un dels diàlegs de la pel·lícula El Guerrer Pacífic:

¿On sóc? Aquí

¿Quina hora es? Ara

¿Qui sóc? Aquest moment

Recursos recomanats:

Deja de ser tu, Joe Dispenza

Hacia la paz interior, Thich Nhat Hanh

EL guerrero pacífico

Primavera, verano, otoño, invierno… primavera

Banda sonora:

Petita meditació de la respiració:

Tanco els ulls per entrar endins, connecto amb la meva respiració, entra l’aire i surt l’aire, s’omplen i es buiden els meus pulmons, el meu cor batega rítmicament… sóc viva, aquí i ara, aquest és el moment, només existeix aquest moment, inspiro  y expiro… I em dic a mi mateixa cada matí: tinc el valor d’acceptar el que no puc canviar i canviar el que sí puc canviar… necessito valor per canviar… canvio jo, canvia tot.

Música per a la meditació: Una mattina, Federico Enaudi