🔊 Escolta el pòdcast

Guió: Montse Macanàs | 31-3-2026

Des dels annals de la història es parla dels enemics a totes les cultures i civilitzacions, tant si ens referim a ells en un conflicte armat (nivell macrosocial) o si ho fem quant a la relació entre dos o més individus (nivell microsocial).

He triat per al guió d’avui parlar des de la segona vessant. Per a mi, no hi ha enemics com a tal, sinó persones amb qui no ens entenem perquè no hi tenim res en comú, pensen diferent a nosaltres, tenen una escala de valors poc o gens similar a la nostra o vibren distint.

Suposo que titllar-los d’enemics és una manera fàcil a priori d’allunyar-los de la nostra vida, de veure’ls de manera distorsionada i, fins i tot, de deshumanitzar-los per a poder seguir anomenant-los com a tal i així mantenir-los lluny i/o eliminar-los. I dic fàcil entre cometes, perquè mai ho és.

Els enemics solen ser persones que formen o han format part del nostre cercle, és a dir, les coneixem o les hem  tractat, ja sigui de manera íntima, com un familiar o un amic, o de manera més superficial com pot ser un veí o un conegut.

Cada cop és més difícil acceptar que hi ha opinions, pensaments o sentiments diferents i, fins i tot, diametralment oposats als nostres. De la mateixa manera que hi ha gent que té una escala de valors força dispar a la nostra i, per això, ens és tan difícil relacionar-nos-hi.

Potser la millor manera de tractar l’interrogant d’avui seria veure a quines persones cataloguem amb aquesta  etiqueta, quins motius tenim per a fer-ho i quines estratègies podem utilitzar per a gestionar-ho.

El que està clar és que el que estem posant al damunt de la taula és com aconseguir bregar amb els que torben la nostra pau mental i, fins i tot, la nostra salut emocional i física. Parlem d’ignorar provocacions, de posar límits, de focalitzar-nos en nosaltres i les nostres necessitats, de dir no, de perdonar, d’agrair però, sobretot, d’adonar-nos que en tot conflicte no hi ha culpables, sinó responsables. No oblidem que molts dels conflictes també tenen un component que té a veure amb el veure’ns emmirallats amb els altres i, ens molestem o enfadem amb ells en lloc de fer-ho amb nosaltres.

Si fossim capaços de ser emocionalment responsables, d’escoltar, d’empatitzar, de no jutjar, de practicar la  compassió, de demanar perdó, de perdonar, d’agrair que les actituds i paraules dels altres, per doloroses que siguin, ens aporten un aprenentatge, i d’acceptar la nostra part de responsabilitat (quan hi sigui), seguiríem parlant  d’enemics?

Cançó escollida: I wish you well de Mariah Carey

I Wish You Well és una cançó que ressona amb qualsevol que hagi enfrontat traïcions i lluites internes. És un recordatori poderós que, a través de la fe i el perdó, és possible trobar pau i alliberament. Mariah Carey no sols comparteix el seu dolor, sinó també ofereix un missatge d’esperança i reconciliació, demostrant que el veritable poder resideix en l’amor i la compassió, fins i tot cap a aquells que ens han ferit.

ETIQUETES: | | | | | | | |