Comença la partició de la ment en la psicoanàlisi de Freud:
El conscient designa el conjunt de vivències de les quals el subjecte, se n’adona per percepció interna. En canvi en filosofia cartesiana, la vida mental és essencialment vida conscient, vida de la qual el subjecte es dóna compte i pot descriure sense esforç. La percepció, els records, els pensaments, però també els sentiments i els desitjos si són actes mentals són conscients o poden ser-ho sense dificultat.
És comú indicar que per la psicoanàlisi el conscient designa la capa més superficial de la ment en el valor que té l’inconscient en la vida del subjecte, relatiu a l’esfera del sentiment i la motivació.
El subconscient: La informació que tenim emmagatzemada aquí i a la qual no podem accedir fàcilment com en la consciència, sol contenir generalment pors profundes, desitjos reprimits i experiències traumàtiques que fins i tot de manera conscient no ens agradaria recordar.

Per exemple:
-Els somnis: una persona va viure una experiència traumàtica en la infància i potser no la recorda i actualment pot tenir somnis sobre ella.
-Experiències viscudes en el passat, una olor, un escenari semblant, un soroll, alguna percepció: fan que s’activin les alertes quan es presenta una situació actual semblant.
-Accions inconscients, alguna repressió com l’homosexualitat, amb algun inhibidor com l’alcohol, la persona es podria desinhibir.
-Accions involuntàries, ni ens plantegem el perquè i actuem, com programes instal·lats que no sabem ni perquè, si no ens ho preguntem.
-Patrons de conducta, apresos o adquirits.
-Creences, nostres, viscudes o heretades.
-Els lapsus lingual: quan estem parlant d’un tema i de sobte diem una paraula o frase que no té relació amb aquest.

Els moments en els quals sol sortir a la llum aquest tipus d’informació que tenim emmagatzemada en el subconscient, ocorren quan el nostre nivell de consciència disminueix.

Bruce Lipton, un biòleg cel·lular, pioner en epigenètica a l’escola de Medicina de la Universitat de Stanford.
Diu que els éssers humans, com a éssers vius, no estan determinats pels seus gens, sinó condicionats pel seu entorn i sobretot per les seves “creences”, que els converteix en propietaris absoluts del seu destí.
Afirma: el cos pot canviar si reeduquem les nostres creences i percepció limitant. El problema sempre és com: com canviar la informació subconscient?
Avui en dia hi ha infinitat de tècniques per fer-ho, algunes que s’utilitzen són: PNL, himnosis, Psych-k i jo utilitzo el thetahealing.

El subconscient, crec que executa contínuament programes, igual que nosaltres amb el mòbil tenim programes que estan instal·lats i les aplicacions que ens hem descarregat, normalment es van executant quan és necessari, amb els nostres programes del subconscient passa igual, no tenim ni idea dels que ho estan fent, anem amb pilot automàtic, això no ens ajuda en aquests moments, o estan desfasats, o contradictoris o… Un llarg etcètera.
Crec que la ment és molt poderosa i el interessant és que sigui la nostra aliada, que executi programes que ens ajudin en el dia a dia, que creïn felicitat a nosaltres i al nostre entorn i el que no ens agradi o puguem enviar a la paperera.

Atentament,

Gemma Puig

Comença la partició de la ment en la psicoanàlisi de Freud:
El conscient designa el conjunt de vivències de les quals el subjecte, se n’adona per percepció interna. En canvi en filosofia cartesiana, la vida mental és essencialment vida conscient, vida de la qual el subjecte es dóna compte i pot descriure sense esforç. La percepció, els records, els pensaments, però també els sentiments i els desitjos si són actes mentals són conscients o poden ser-ho sense dificultat.
És comú indicar que per la psicoanàlisi el conscient designa la capa més superficial de la ment en el valor que té l’inconscient en la vida del subjecte, relatiu a l’esfera del sentiment i la motivació.
El subconscient: La informació que tenim emmagatzemada aquí i a la qual no podem accedir fàcilment com en la consciència, sol contenir generalment pors profundes, desitjos reprimits i experiències traumàtiques que fins i tot de manera conscient no ens agradaria recordar.

Per exemple:
-Els somnis: una persona va viure una experiència traumàtica en la infància i potser no la recorda i actualment pot tenir somnis sobre ella.
-Experiències viscudes en el passat, una olor, un escenari semblant, un soroll, alguna percepció: fan que s’activin les alertes quan es presenta una situació actual semblant.
-Accions inconscients, alguna repressió com l’homosexualitat, amb algun inhibidor com l’alcohol, la persona es podria desinhibir.
-Accions involuntàries, ni ens plantegem el perquè i actuem, com programes instal·lats que no sabem ni perquè, si no ens ho preguntem.
-Patrons de conducta, apresos o adquirits.
-Creences, nostres, viscudes o heretades.
-Els lapsus lingual: quan estem parlant d’un tema i de sobte diem una paraula o frase que no té relació amb aquest.

Els moments en els quals sol sortir a la llum aquest tipus d’informació que tenim emmagatzemada en el subconscient, ocorren quan el nostre nivell de consciència disminueix.

Bruce Lipton, un biòleg cel·lular, pioner en epigenètica a l’escola de Medicina de la Universitat de Stanford.
Diu que els éssers humans, com a éssers vius, no estan determinats pels seus gens, sinó condicionats pel seu entorn i sobretot per les seves “creences”, que els converteix en propietaris absoluts del seu destí.
Afirma: el cos pot canviar si reeduquem les nostres creences i percepció limitant. El problema sempre és com: com canviar la informació subconscient?
Avui en dia hi ha infinitat de tècniques per fer-ho, algunes que s’utilitzen són: PNL, himnosis, Psych-k i jo utilitzo el thetahealing.

El subconscient, crec que executa contínuament programes, igual que nosaltres amb el mòbil tenim programes que estan instal·lats i les aplicacions que ens hem descarregat, normalment es van executant quan és necessari, amb els nostres programes del subconscient passa igual, no tenim ni idea dels que ho estan fent, anem amb pilot automàtic, això no ens ajuda en aquests moments, o estan desfasats, o contradictoris o… Un llarg etcètera.
Crec que la ment és molt poderosa i el interessant és que sigui la nostra aliada, que executi programes que ens ajudin en el dia a dia, que creïn felicitat a nosaltres i al nostre entorn i el que no ens agradi o puguem enviar a la paperera.

Atentament,

Gemma Puig