Vivim en el món de la dualitat. El éssers humans tendim a voler el que ens agrada, a voler-ho repetir i retenir-ho i a rebutjar el que nos ens agrada o ens molesta, acostuma a ser un mecanisme automàtic.

Però ens hem aturat a sentir què ens passar en el cos i en la nostra ment quan rebem un missatge que no ens agrada?

De fet, diàriament ens enfrontem a aquest tipus de situacions que no ens agraden, ens incomoden o senzillament, en fugim o les rebutgem.

I ja que a la vida ens toca afrontar problemes i situacions que ens incomoden, perquè arriben ens agradi o no, per què no utilitzar-les per aprendre i fer un creixement personal?

És un fet que les situacions sense conflictes ni problemes, no ens fan replantejar les situacions que vivim. El creixement real està quan estem presents en qualsevol tipus de situació sense posar-li l’etiqueta de bona o dolenta.

I quan ens arriba un problema o un conflicte, per què no utilitzar-lo per sortir del problema. Si posem consciència i observació en aquestes situacions, ens posem en el paper de “l’observador”, puc sentir què és meu, què em passa, què sento, què sorgeix.

El que rebutgem llegir, veure o escoltar és precisament allò que potser necessitem més rebre, potser perquè és allò que no volem veure o no podem veure de nosaltres mateixos.

Escoltar el que ens vingui sense prendre-ho personal ens ajudaria a entendre millor les situacions comunicatives, a saber escoltar activament el que un altre ens vol dir, potser discernir les seves necessitats i les meves; escoltar amb presència és tot un art, es tracta d’una actitud d’obertura, ens obrim a rebre sense judicis.

Si en una conversa o quan llegim un llibre pensem que ja ho sabem tot, automàticament, ens tanquem a rebre, escoltem menys, no tenim interès en saber el punt de vista de l’altra part. En comptes de rebutjar-ho, ho podem abraçar, provar d’entendre i trobar una solució compartida, ens obrim a algun aspecte que no havíem considerat. Voler tenir raó i mantenir la nostra raó, sense flexibilitat, també ens dona un punt de tancament que no ens ajuda a l’escolta veritable d’opinions diferents a les nostres, perquè sempre vols argumentar al teu favor i només penses en convèncer l’interlocutor.

Els problemes i els conflictes també tenen els seus secrets amagats si els sabem mirar objectivament i sense judicis, si sabem separar-nos de l’emoció i no ens ho agafem personalment. Ens ajudarà a entendre millor allò que ens fa saltar automàticament. A més d’enriquir-nos amb la diversitat d’opinions.

Tot això suposa un aprenentatge d’escoltar atentament, obrir-se a rebre algun missatge sense etiquetar-lo, deixar-te un temps d’aturar-te per poder percebre. En comptes d’acció – reacció, ens deixem l’oportunitat d’experimentar l’acció- observació, que ens pot portar a una gran aprenentatge.

Definitivament, obrir-nos a la diversitat d’opinions, comunicar-nos i intercanviar punts de vista, ens enriqueix a tots nivells.