Els humans ens creiem que som superiors, que tenim més drets sobre la terra, però no ens plantegem ni tan sols que puguem estar al mateix nivell que tots els altres regnes, com el vegetal i el mineral. En el cas del regne vegetal, ja moltes tribus i civilitzacions els tenien un gran respecte, perquè depenien directament dels recursos i la relació que hi tenien.

Tenint en compte el nefast paper dels humans en gestionar el recursos del planeta, necessitem altres punts de vista i altres narratives per entendre el món que ens envolta. L’actual manera no ens està servint. Altres intel·ligències que no són humanes ens poden fer veure que no som el centre.

Amb la visió del món antropocèntrica, l’ésser humà sembla que tingui tots els permisos i pugui fer tot el que cregui, com a ésser superior. I és aquí quan entrem en un abús del que ens envolta i dels recursos naturals, perquè no pensem que som part del mateix, que formen part de la mateixa família terràqüia.

El món vegetal i els boscos en concret, tenen la seva pròpia expressió i sensorialitat. El bosc ens parla sens dubte, si el sabem escoltar. Es tracta de tornar a connectar amb els ritmes de la vida i de la natura, que són més coherents i saludables. Quan entrem en el bosc, ens sentim més relaxats i tranquils, estem més perceptius, entrem en un espai de no temps, on podem connectar  a través del cos amb la nostra sensorialitat molt profundament. El bosc t’escoltarà si t’hi integres i t’obres a escoltar-lo i ets respectuós.

Com diu el guarda forestal Peter Wohlleben, autor de La vida secreta dels arbres, que els arbres parlen entre sí, s’estimen i cuiden als seus fills, als vells i malalts… tota una dimensió molt vital, d’emocions , records o de percepcions…

En una vida orientada al consumisme, estem devastant els recursos naturals, entre els que incloem els boscos i ecosistemes de molt valor per a la vida a la terra. Perquè al cap i a la fi, tots els regnes estem interrelacionats, formem part d’un mateix sistema meravellosament organitzat i, si destruïm l’ecosistema, ens estem destruint a nosaltres mateixos.

La nostra desconnexió en ciutats i paviments, cases alçades, sense contacte amb el sòl, amb la terra, ens ha portat també ha desconnectar-nos del nostre planeta, de la seva vibració i olor directes.

Així que la nostra reconnexió es pot donar més fàcilment directament anant al bosc. Allà els nostres sistemes milloren, s’activa la nostra circulació i s’enforteix el nostre sistema immunològic.

Acabo citant a Maria Ptqk, comissària de la mostra del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Ciència Fricció. Vida entre espècies companyes:

 «Si, com sostenen Haraway i Margulis, tota la Terra està viva, és hora d’abandonar el mite de la supremacia i reprendre el contacte amb les nostres nombroses companyes terrestres.»,

Aquesta exposició planteja les qüestions:
És possible imaginar altres històries terrestres? Podem pensar altres maneres de viure entre espècies diferents?

Parteix de l’evidència científica que totes les espècies terrestres estan unides per relacions simbiòtiques i interdependents. En la natura no hi ha organismes autònoms o independents; tots formem part d’ecosistemes integrats els uns en els altres. Les espècies configurem una xarxa de col·laboracions, mutacions i intercanvis en la qual convivim com a companyes.

Aquest canvi de paradigma implica que l’espècie humana no és una espècie excepcional ni superior. En última instància, la simbiosi posa en qüestió la supremacia humana, la idea que el conjunt de la natura i tots els éssers vius estan al servei del nostre benestar.

Recomanacions i inspiracions

El batec del bosc, Peter Wohlleben
La vida secreta dels arbres, Peter Wohlleben

El futuro es vegetal, Stefano Mancuso
La vida secreta de las plantas, de Peter Tompkins

Cançó recomanada

Vaig al Bosc de Arnau Obiols (àlbum Tost):

Exposició recomanada CIÈNCIA FRICCIÓ:

https://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/ciencia-friccio/234907

https://www.cccb.org/ca/multimedia/videos/hope-jahren/227135

** Pràctica de l’abraçada de l’arbre **
Busca un arbre al bosc que et cridi i allà poses les teves mans a l’escorça i et connectes amb ell, primer connectes amb la teva respiració i sents l’escorça i contacte amb l’arbre. Entreu en contacte i demanes permís per donar una gran abraçada, deixa’t portar per l’abraçada i sent el contacte amb l’arbre.