Podem abraçar d’adults el nostre infant interior?
Avui et proposo un viatge cap al passat, ben endins i que t’imaginis quan eres un infant. Recorda aquells moments… com et senties? Com eres? A què jugaves? Recorda aquella energia màgica i innocent que encara tens dins teu.Durant la nostra infantesa es forma la nostra personalitat i creences.Tots tenim un infant a dins, innocent, espantat, juganer, enfadat, trist, content, ferit… un infant que espera que el nostre adult l’escolti, l’atengui, el comprengui i l’estimi tal com es.De petits ens adaptem al que ens ve perquè necessitem que ens estimin, així que per fer-nos acceptar, renunciem sovint a la nostra part més genuïna per agradar i que no ens “abandonin” i ens deixin d’estimar.I el nostre infant queda amagat, a l’ombra, si l’escoltem amb atenció podrem sentir la necessitat emocional, mental, física i espiritual de ser vist, escoltat i entès.Si posem la mirada en les experiències del nostre infant interior, podem veure l’origen de diversos problemes que carreguem d’adults per no atendre la ferida de l’infant, com pot ser la por, l’ansietat, l’addició, la separació…Només en veure la nostra ferida, ja la comencem a sanar. També cal dir que és necessari ser valent per fer aquesta mirada. És un treball de consciència que podem fer sols, però depenent també del tipus d’infantesa que hem patit, potser ens caldrà una ajuda professional per anar profund i sostenir-ho, perquè pot arribar a ser un procés molt dolorós.I qui és l’adult interior? És la nostra part responsable, clara, arrelada. És la nostra part protectora. I el nen interior? Es la part més innocent, divertida i creativa que tots tenim, la que riu i es pren les coses amb lleugeresa.Així doncs tenim un adult interior arrelat, madur, no reactiu, responsable, valent i fort. I un nen interior emotiu, reactiu, espantat, que vol ser vist, no sempre se sent segur, vol agradar i complaure tothom, no se sent vist o escoltat i reclama que el validin. Ara d’adults podem abraçar el nostre nen interior i donar-li tot allò que va necessitar i no va tenir, reconduir i dissipar el dolor que hagi pogut patir. Així des de l’adult intern podem acollir i fer de pares de l’infant intern. Reconèixer-lo, validar els seus sentiments, abraçar-lo, parlar-hi i fer que se senti estimat.I quins són els resultats de reconèixer com a adults el nostre infant interior? Ens permetrà desfer-nos de creences antigues que no són nostres, bloquejos, tenir més claredat amb les nostres relacions. Ens ajudarà a posar els límits sans necessaris i deixar de complaure tothom.Estimant i acceptant el nostre infant intern, ens estimem i ens reconeixem nosaltres mateixos.
