Guió del programa dimarts 20 de juny de 2023 per Jordi Mora
Com ens parla el món vegetal?
Benvolguts amics oients del programa. Avui encetem el darrer programa d’aquesta temporada del punt de l’interrogant amb un tema que pot-ser que per algunes persones els hi soni una mica estrany o inclús sense sentit i és, tal com el propi títol ens ho diu… Com ens parla el món vegetal? Us ho heu plantejat alguna vegada aquest interrogant? Creieu que les plantes, o el món vegetal ens parlen?En què ens basem per dir que el món vegetal o les plantes en general ens parlen? Anem dons a submergir-nos en aquest tema tan interessant i poc conegut, món vegetal. Ens trobem en un moment fascinant de la història de la humanitat. Durant el segle XX es van anar reconeixent, filosòficament i jurídicament, els drets de tots aquells col·lectius que l’home blanc havia negat durant els segles anteriors. El canvi al segle XXI s’està caracteritzant per una ampliació brutal d’aquest camp de batalla de l’otretat*: alguns jutges han reconegut drets humans primats superiors i el Parlament Europeu proposa que els robots siguin persones electròniques. Els animals, les màquines i els vegetals també tenen intel·ligència i sensibilitat? I, per extensió, tenen dret que se n’estudiïn els drets? En un món de laboratoris d’enginyeria genètica i de llavors patentades, l’ètica parteix de la consideració d’una certa realitat com a subjecte individual. Probablement, ha començat el lent camí que fa que les plantes adquireixin identitat. No és casual que tot plegat es produeixi amb un teló de fons apocalíptic: el del canvi climàtic. El 20 % de les plantes està en perill d’extinció i el 60 % de les cinc centes espècies de micos i simis del món podria desaparèixer els pròxims cinquanta anys .• nota. “otretat” condició d’esser un altre.• Ens costa acceptar que hi ha intel·ligència i sensibilitat al món vegetal perquè la literatura i el cinema no ens han preparat durant segles per prendre aquesta consciència, com sí que ho han fet amb l’animal i el robòtic. Potser és qüestió de velocitats. Durant mil·lennis sentim que els animals i les màquines es movien a velocitats semblants a les nostres. Ara el nostre cotxe és molt més ràpid que el guepard i el nostre telèfon mòbil pot fer operacions algorítmiques que el nostre cervell ni pot somiar, però encara percebem aquests dos regnes en una sincronia aproximada amb el nostre. El vegetal, en canvi, es mou molt més lentament. Si no fos pel vent, que tan bé sap utilitzar M. Night Shyamalan per suggerir la conversa de les fulles, semblaria que està quiet.De fet, són molts els experiments que s’han dut a terme per constatar la realitat del món vegetal i de què les plantes tenen sentiments tant com a individus, o com a col·lectiu formant immenses xarxes de comunicació col·lativa, sobretot en aquells immensos boscos o selves.Però el segle XXI ens ha brindat una gran metàfora per entendre-ho. Les plantes són intel·ligències en eixam, són sistemes emergents, són superorganismes: estan descentralitzades, són horitzontals, infinits nodes en xarxa. Són inabastables. Si la Terra es va formar fa uns 4.600 milions d’anys, la vida cel·lular va néixer uns mil milions d’anys més tard i el primer ancestre de les algues va sorgir fa uns 1.600 milions d’anys, és relativament recent la presència de vegetació fora de l’aigua: remunta prop de 700 milions d’anys. Cal no oblidar, però, que les plantes van ser les pioneres d’aquesta colonització. Nosaltres, els primats, no arribem fins 650 milions d’anys més tard. En altres paraules: els animals no només som un 0,5% de la massa del planeta, també representem una petitíssima fracció d’una història biològica que ens engoleix en la seva immensitat. Milions d’anys abans que Jorge Luis Borges escrivís La biblioteca de Babel, la natura ja havia construït estructures que funcionaven com a internet.L’any 1968 el nord-americà Cleve Backster va commoure l’opinió pública amb la seva afirmació que també les plantes posseïen una consciència, i que estaven capacitades per rebre per via telepàtica missatges emanats per l’home o per altres organismes animals.Cleve Backster ha aconseguit fama als Estats Units com a especialista en detectors de mentides. Cert dia va tenir la idea de col·locar els elèctrodes d’un detector de mentides a un filodendre. A continuació va regar la terra del test. El detector va registrar una reacció que Backster ja coneixia dels seus tests amb éssers humans, per la qual cosa la va poder identificar: excitada alegria.I Així aquest home va realitzar una llarga sèrie d’experiments al voltant de les plantes que ens demostren plenament, que encara que sembli que els vegetals no tenen un “cervell” tal i com nosaltres els humans ho entenem, si que tenen una consciència latent i com relatava avans molt desenvolupada fruit de milions i milions d’anys d’evolució.Jo també soc d’aquells que li parlen a les plantes i als arbres…I vosaltres, que en penseu??El punt és servit, moltes gràcies.
