EM SÉ CONNECTAR A LES XARXES NEURONALS

Guió de Mª Lluïsa Solé per el programa de ràdio, “el punt de l’interrogant” del dia 15 de febrer de 2022
Ens hem acostumat a fer cerques a l’ordinador quan volem saber
alguna cosa de forma ràpida. Si busquem XARXA NEURONAL ens
dona, entre altres, totes elles en la mateixa línia, una definició com
aquesta: estructura que funciona mitjançant el processament en
paral·lel d’un gran nombre d’elements interconnectats entre si que
emulen el funcionament del cervell humà.
És a dir, ens descriu, ni més ni menys, que la base del sistema
computacional. L’ordinador.
A grans trets, un ordinador és una màquina electrònica que rep i
processa dades per a convertir-les en informació útil, i que està
formada per un conjunt de circuits integrats (xarxes neuronals) i
d’altres components relacionats capaços d’executar amb exactitud i
rapidesa les instruccions que rep per part d’un usuari o d’un
programa.
Volia fer aquesta introducció abans d’entrar en matèria sobre les
xarxes neuronals, les nostres, les naturals, no les artificials, per
poder-ne establir uns quants paral·lelismes.
El nostre cervell és emissor i receptor de la informació que rep de
les nostres xarxes neuronals: el cos físic, les emocions, les
sensacions, els sentiments, les il·lusions, o les percepcions, per
exemple.
Es calcula que al nostre cervell hi ha al voltant de 80 milions de
cèl·lules quan naixem, encara que se’n perdin algunes al llarg de la
vida, i que estan totes interconnectades amb la xarxa de
terminacions nervioses.
Alexander Bain i William James, als anys 1873 i 1890, van
proposar en els seus treballs que tant els pensaments com
l’activitat corporal resultaven de les interaccions entre neurones del
cervell. Deien que, quan es repetien les activitats, les connexions
entre les neurones del cervell s’enfortien i conduïen a la formació
de la memòria, i també a la formació de records. Es va anar
avançant en investigació i es va arribar a la conclusió també que
això conduïa a tenir hàbits.

Tot indica que el sistema neuronal està relacionat amb
l’aprenentatge, és a dir el sistema cognitiu, i, per tant, amb la
conducta.
Una vegada feta aquesta explicació voldria anar a les conclusions.
Si el cervell, que seria l’ordinador, rep els impulsos de les
terminacions neuronals, que serien l’equivalent a prémer els botons
del teclat, i ens dona una solució, opció o interrogant… li fem cas?
La resposta del cervell artificial la donem per bona, però en realitat
la que ens dona el nostre, l’original, l’acceptem, la valorem o a
vegades l’ignorem.
Tenim en compte que és la base de l’aprenentatge i la conducta?,
que ens envia avisos, a vegades de totes les formes possibles?
Avui en dia anem tan atabalats que en molts casos no fem cas d’un
senyal que ens adverteix de moltíssimes coses, d’un estrès
considerable, per exemple. O que allò que ens motiva no és prou
adient i ens posa traves per aconseguir-ho.
Per exemple: si ens fa mal un turmell, no ens parem a pensar que
està passant, si hem fet un mal gest abans o alguna altra acció que
hi pugui tenir relació. Anem corrent al metge perquè ho solucioni i
punt.
Som capaços d’analitzar les recomanacions que ens fan el cervell i
les xarxes neuronals que li aporten la informació?
Estaríem millor si ens paréssim a escoltar i pensar, a vegades
només uns segons, què passa en realitat?
Estar a l’aguait de què ens passa ens aportaria beneficis? I aquí us
deixo interrogants……