Epictet va ser un filòsof grec, de l’escola estoica, que va viure part de la seva vida com esclau a Roma. Epictet deia frases com:
– “No són les coses les que ens pertorben, sinó la nostra interpretació de les coses”.
– “Qui t’ofèn no és qui t’insulta, sinó el teu judici”.
– “Ningú et perjudicarà si tu no vols, és a dir, si no penses que ets perjudicat”.
– “Responsabilitza’t de tu mateix”.

Si analitzem el que hi ha darrera d’aquestes frases, veiem la importància que tenen les creences, pensaments, frases o diàleg intern que ens diem totes les persones davant d’una situació o d’un fet. Segons els pensaments que ens diem davant d’una situació, sentirem una emoció o una altra, d’aquí la importància que aquests pensaments o creences siguin racionals, reals, lògics i pràctics per ajudar-nos a aconseguir els nostres objectius i metes i no pertorbar-nos a nivell emocional (sentir emocions negatives insanes).

És important veure l’estreta relació i connexió que hi ha entre pensaments i emocions, en funció del que pensem sentim una emoció o una altra i realitzem una conducta o una altra. Però alhora un cop som capaços d’identificar aquests pensaments, som lliures de poder escollir i controlar aquests pensaments, i si els pensaments actuals no ens ajuden, són irracionals o ens fan sentir emocions negatives disfuncionals, els podem canviar per nous pensaments que ens ajudin. Aquesta idea és la base de la TREC (Teràpia Racional Emotiva Conductual) fundada per l’Albert Ellis. La TREC busca que la persona tingui consciència del problema emocional i vegi la seva part de responsabilitat en la creació i manteniment d’aquest, com a resultat del seu sistema propi de creences, de pensaments.

Si per un moment imaginem una possible situació (perdre la feina, veure un gos, fer un examen, parlar en públic…), veurem com les persones, davant de la mateixa situació, no sentim la mateixa emoció (una persona pot sentir ràbia, l’altra ansietat, l’altra culpa, l’altra alegria…), llavors si davant la mateixa situació cada persona sent emocions diferents, què és el que causa la diferència en el que sentim? La resposta seria el pensament, no la situació (ja que la situació és la mateixa per a tots). Hi ha persones que tenen tendència a pensar que la culpa és dels altres, de la vida, de la situació externa, però és la mateixa persona que amb les frases que es diu, sent una emoció o una altra, d’aquí la importància de ser conscients dels nostres pensaments i si aquests són rígids, estan formats per exigències, per falses necessitats, per catastrofisme, per condemnació o per baixa tolerància a la frustració i per tant, no ens estan ajudant a sentir-nos millor, poder decidir si els volem canviar per nous pensaments.

Les persones estem pensant, sentint i actuant constantment, en som conscients? En el nostre dia a dia donem lloc a observar i escoltar el nostre diàleg intern? Som conscients de l’agent de canvi que som cada un de nosaltres? Es pot aprendre a observar i detectar els pensaments? Hi ha diferents tipus de pensaments? Com es realitza el canvi de pensament? Quins pensaments tenim en el present sobre situacions viscudes a la infància o en el passat? Quan exterioritzem els pensaments interns amb el llenguatge, com ens expressem amb les persones del nostre entorn (fills, amics, companys de feina…)?

 

• Sorribes, F. y Lega, L. (2013). Una nueva guía para manejar sus emociones. Barcelona, Instituto RET publicaciones.