Quin enigma comporta ser diagnosticada de càncer de mama? Guió de MªJosé Leiva per el punt de l’interrogant del 17-5-2022
La Montse ens parla de la seva experiència durant la seva malaltia. Va viure un càncer fa uns 7 anys.
Com vasrebre la notícia i amb quina actitud vas afrontar el procés?
-Tot va anar ràpidament. Al mateix moment que em donen el diagnòstic no em vaig donar permís per defallir. Veient molt clar que allò em corresponia absolutament a mi i no volia que ningú al meu costat se sentís condicionat. Vaig treure molta força, sense saber d’on em venia, i sabia molt clarament que seguiria el protocol establert en aquests casos, però que jo havia d’esforçar-me i sanar.
Amb algun moment de defalliment, la meva actitud va ser sempre positiva. Tenia absolutament clar que volia continuar vivint.
Sóc ferma amb les meves decisions. Trencant amb certes pautes que els professionals sanitaris em marcaven, com quan la psicòloga m’insistia que preparés el meu testament, per així “quedar-me tranquil.la”; jo m’aferrava al meu desig de viure i em negava a fer res que no fos coherent amb el meu sentir.
El diagnòstic et posiciona amb un peu aquí i un altre allà, però també t’obre una porta a qüestionar-te la vida i la mort, que ja saps que un dia t’arribarà, i t’invita a apassionar-te per la vida.
Què de positiu, si és que això és possible, implica el diagnòstic de càncer?
-M’ha regalat vida nova amb una experiència increïble. Crec que en 1 any he après a expressar les emocions, sobre els valors i sobre la vida en general, molt més que en 35 anys. I tot això ha estat bò per a mi.
Aquest any ha estat ple. Vius molt intensament tot el que et succeeix. Toques fons i tornes a sortir…
Si em preguntes si canviaria alguna cosa de la meva vida; no voldria tornar a pasar-ho, però tampoc ho canviaria perquè he après molt.
El càncer ha estat un mestre que m’ha ensenyat a valorar la vida.
