Preguntar pel sentit de la vida és com preguntar
Perquè vic?
Per qué vic?
Quina importància té la meva vida?.
I qui posa en valor tot això?…
Sobreentenent que hi ha algú a més que jo que pot determinar aquestes qüestions.
Al meu entendre masses vegades donem voltes a les nostres supersticions i intuïcions medievalistas. Aquest interrogant amaga perversions ancestrals, esotèriques que no podem sostenir ara.
És la cotidianeidad, l’estudi , la raó i els teus valors els que et salvaran de supersticions destructives. No necessites per res plantejar-te perquè vius més enllà de perque et va engendrar una dona sense demanar-te permís. El per qué també és senzill si entens que el teu objectiu és viure una vida constructiva per a tu mateix i el teu entorn. La importància de la teva vida la hi dónes tu tenint en compte la teva introspecció i l’opinió d’alguns, en tots dos casos importància subjectiva com sempre. Cadascun de nosaltres escriu la seva pròpia història, d’això es deriva que el propòsit que donem a les nostres vides serà una resposta personal a nostres més profundes creences i a les nostres circumstàncies particulars. El més important no és el sentit de la vida en termes generals, sinó el significat concret de la vida de cadascun de nosaltres com a individus. La teva vida tindrà el sentit que tu vulguis donar-li.
(Viktor Emil Frankl (1)) L’ésser humà no té obligació de definir el sentit de la vida en termes universals. Aquest sentit difereix en cada persona i a més en cada persona pot canviar el propòsit vital en diverses etapes de la nostra existència. “ .Cada dia i a cada moment tenim l’oportunitat de prendre una decisió, una decisió que determinarà si quedar subjectes a les pròpies circumstàncies, com una joguina en mans de la destinació, o actuar amb autèntica dignitat, escoltant al nostre veritable jo.
Les referències d’una vida bona són senzilles si t’ho proposes. Mai em faria una pregunta com la d’avui. Però et convido al fet que facis unes altres que creo sí són operacionals:
Estic més preparat per entendre millor als altres aquest any que el passat? Perquè?
Quantes iniciatives constructives he conduït últimament.?
A quánta gent he ajudat?
M’estic tornant més tolerant amb opinions que no comparteixo? Exemples.
Sóc més savi aquest any que anteriors? En què?
L’estudi m’està millorant? Com?.
En la filosofia i teologia moderna i contemporània trobem altres dades rellevants a favor de la… rehabilitació?, reivindicació?, afirmació? …de la vida ordinària. Penso que parlar del sentit de la vida és marejar la perdiu si no es operacionaliza amb aspectes de contidianeitat.
Per al Platonisme, el sentit de la vida es troba en la consecució d’una forma superior de coneixement, la qual és la idea (forma) del bé, de la qual tot el bé i el just obté utilitat i valor. “Un Cavaller és algú que posa al món més del que s’emporta” deia la meva referència vital literària l’extraordinari George Bernard Shaw.
Els estóicos, una mica més de tres segles A. de C. afirmen que solament existeix una cosa que depèn de nosaltres: la voluntat de fer el be i d’actuar conforme a la raó. Erich Fromm ens diu que “ el sentit de la vida no és més que l’acte de viure en un mateix”. I el tremend i brillantíssim Nietzsche aportarà un “…. el que té un perquè viure pot suportar gairebé qualsevol com”. Encara que si perds el teu sentit de vida pots suïcidar-te com a resposta al sofriment intel·lectual i físic. Pots llegir entre línies de totes aquestes referències i cites que no hem de buscar aquest sentit fora de nosaltres, en altres persones, en circumstàncies que estan fora del nostre abast, sinó solament dins de nosaltres mateixos.
Penso que amb molta probabilitat en la decisió personal de dotar a la teva vida d’un sentit resideix l’opció d’atresorar la dignitat moral que qualsevol situació difícil ofereix a la persona per al seu enriquiment. I això determina si és o no mereixedora dels seus sofriments. La llibertat interior pot elevar a la persona per sobre de la seva destinació adversa
La meva vida té el sentit que jo li doni després d’escoltar i aprendre dels meus pares, companys de col·legi, professors, amics, escriptors, filòsofs, científics…i a més treballar cada dia per créixer física i intel·lectualment jo, la meva família i poder enriquir el meu entorn és suficient per estar molt content. Això és sentit de vida?….potser i segurament…però com diria Giordano Bruno “se non è vero è ben trovato”.
(1) L’home a la recerca de sentit. 1946.
Octavi Garcia Rivalt. Lic Psicologia Clínica i Industrial, Univ. Central de Barcelona. Arenys de Munt Juny 2018.
Se puede matar a un hombre,
Pueden su rancho quemar.
Su guitarra destrozar.
¡Pero el ideal de la vida,
Esa es leñita prendida
Que naides ha de apagar!.. . (A Yupanqui, El payador perseguido, 1964, estract.)